diumenge, 15 de març de 2020

Caminada per la Terra Alta: circuit pels estrets d'Arnes. Quart dia del llarg viatge. 29/7/2002.

Camí dels Estrets
Aquella nit vaig dormir  dins del cotxe, entre uns ametlers prop d'Arnes, prop del lloc  on l'endemà  tenia previst començar la ruta. A l'endemà vaig  passar per Arnes, i vaig seguir per una pista asfaltada que eixia de les escoles en direcció al port, fins que vaig arribar a un lloc on no es podia passar  amb el cotxe. Era el fons d'un barranc, anomenat el barranc de la cova del Moro,  vaig deixar el cotxe a l'ombra d'unes oliveres i vaig començar la marxa, vaig creuar el barranc  i em vaig endinsar per un caminet. 


Vaig deixar un camí que continuava recte i vaig pujar a la dreta per un camí més ample, vaig tornar a deixar un camí a la dreta.  Vaig arribar a un lloc que el camí semblava que s'acabava en un camp d'oliveres, però una mica més cap allà seguia una senda per la dreta.  Vaig seguir la senda que s'anava apropant al riu. Les muntanyes de davant eren la mola dels Viernets, vaig arribar al fons del riu,  llavors segons el llibre "Itineraris dels Ports de Beseit" hi havia un itinerari en bicicleta, jo no el vaig veure, vaig passar a l'altra banda i vaig buscar la conducció, finalment vaig deduir que era aquella paret i vaig remuntar el riu amunt per la conducció.


Les muntanyes tenien una forta negror, eren  grans muralles de roca massissa, on la terra  i la vegetació havien desaparegut. Em trobava a l'interior dels estrets d'Arnes, entre les roques del Don i la Gronsa Central. A la zona de baix del riu hi havia  llocs amb més vegetació. Hi havia zones que els pins i els boixos cobrien la senda, però eren colpidores les grans muralles de roca.


Era una ruta curta i fàcil, però molt bonica.  Vaig arribar a l'aqüeducte, que en forma de pont portava l'aigua,  vaig fer  un àpat, vaig seguir fins arribar a una pista, però la ruta s'havia acabat.   Vaig tornar i vaig seguir el mateix itinerari fins arribar on tenia  el cotxe. Hi havia gent banyant-se al riu, l'aigua era clara i abellidora. Jo vaig anar cap a Horta de Sant Joan.
 A l'enllaç podeu veure una ruta semblant a la que vaig fer el 2002.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada