dijous, 22 d’octubre de 2020

Crònica de la caminada per la Safor

De Ròtova a Castellonet de la Conquesta 26/9/2020

La visita al monestir

Sant Jeroni de Cotalba

En arribar a l'aparcament del monestir em vaig trobar amb Xavi Ribes, vam aprofitar l'espera per deixar cotxes a Castellonet de la Conquesta per poder després tornar. En trobar-nos tot el grup  al monestir vam fer el rogle i vam explicar el full de ruta del dia.

Primer vam fer  la visita al monestir i després encetaríem l'etapa fins a Castellonet.

Vam entrar pel camí escoltats per la densa arbreda  i ens vam aturar a l'ampla esplanada de davant la porta.

Després d'atendre els protocols i les normes del moment que estàvem passant vam fer el pagament de l'entrada per veure el monestir i vam iniciar la visita.


La visita

La guia ens va explicar que els monjos que van vindre a aquest monestir inicialment venien de Xàbia, el 1374 a Xàbia els van cremar el monestir. Els monjos els havien segrestat uns pirates i el net de Jaume II va pagar el rescat per tornar-los a terra ferma. Tot i això ells no volien tornar a Xàbia, ja que eren molt freqüents els atacs pirates.

Van haver 35 monjos de mitjana, tot i que en van començar 12. Excepte el prior que va morir ofegat van tornar els altres monjos. Alfons d'Aragó va tardar dos anys per replegar la quantitat de diners demanada en el segrest.

Prop d'on  ara es troba el monestir hi havia una fortalesa musulmana,  el duc d'Aragó va comprar les cases de la vora on hi havia la població musulmana, i es van establir els monjos mentre estigueren construint el monestir.

La torre Major del monestir, cap al segle XVIII va patir un terratrèmol, la porta principal porta l'escut del duc d'Alfons d'Aragó. Sant Jeroni tenia un lleó, van adaptar el símbol del lleó, ja que Sant Jeroni hi vivia. Era la casa mare de Sant Jeroni.

Felip II li va donar el títol de reial monestir de Sant Jeroni, la cadena a la porta acreditava que tenia el títol reial.

Els monjos van vindre de viure en coves, i per tant viure sota un sostre era tot un luxe. Sant Jeroni viatjava molt. El grup de monjos eren fills de nobles que van decidir abandonar les riqueses i viure en la pobresa com havia fet Sant Jeroni.

Vam arribar a la cuina del segle XV, els monjos no eren vegetarians, pel que feia a la carn sols menjaven carn blanca, i sols carn roja quatre cops a l'any.

Cantaven huit hores en fragments de dues hores, la resta de temps el passaven a les cel·les.

L'any 1835, cap a l'agost abandonaven el monestir per ordre d'expulsió. El 1843 l'estat va vendre el monestir en una subhasta, la família Trénor ho va comprar en 1905, els germans Lego treballaven a l'hort.

Vam passar per l' espectacular claustre d'estil mudèjar del segle XIV, en principi el claustre tenia un pou  i en posar mes monjos van fer un dipòsit. L'edificació del dipòsit va ser un projecte de Maria Enrique.

Alfons el vell va morir als 80 anys i el fill als 40 anys.

Pere Compte va fer el claustre superior i l'escala. L'església era del segle XIV, l'interior de  l'església, que malgrat la grandària estava prou nua d'ornaments. Vam arribar a la capella pintada de la família d'Ausiàs March, hi havia les restes de les dones de la família, així com la germana d'Ausiàs March.

La família Trénor era irlandesa i van conservar prou bé el patrimoni del monestir en ser els propietaris.

Al terratrèmol van caure els arcs de la primitiva església i el quadrant. En la nostra visita hi havia un forat on es veien restes de la pedra treballada caiguda per la catàstrofe. 

Les pintures que veiem son rèpliques, Nicolàs Borràs de Cocentaina va pintar el retaule.

Nicolàs va ingressar al monestir com un monjo més i va pintar molts dels quadres del monestir. En especial en veiem un del darrer sopar, al refectori dels germans Lego.

Al quadre es veu Judes amb les monedes a la taula i hi havia dos calzes, i una gerra en homenatge  a Joan de Joanes, la sala és del segle XV, és el refectori dels monjos sacerdots.

Aquesta sala és l'única que la guia ens va informar que no podíem fer fotografies, per això no podem mostrar imatges del quadre ni de la sala.

Pere March va comprar les obres del monestir, era el pare d'Ausiàs March.

La darrera sala era la millor vestida, amb ornaments, mobiliari i armes de l'època, la qual ens va deixar bocabadats.

Després vam eixir al jardí del monestir, amb l'estany  ple de plantes  i aigua, un arbre de l'amor monumental i regalant-nos bona ombra. Mentre passejàvem pel jardí em bullia al cap amb  totes les explicacions  de la guia i la bona conservació del monestir, la història dissortada dels monjos, la importància del monestir amb la relació amb la família d'Ausiàs Marc, l'elegància del claustre mudèjar, i la quantitat d'escultures i pintures que engalanava l'indret.

En eixir dels jardins vam refer el camí fins l'eixida on una colla de gent es preparava amb la guia per entrar al monestir.


 La caminada fins a Castellonet de la Conquesta

 Nosaltres vam aprofitar la bona hora per fer un mos de la berena i després vam començar l'etapa.

Entre horts de tarongers ens anàvem allunyant del monestir, que s'anava quedant al nostre darrera, on es retallaven les velles parets i la seua silueta que amagava  tanta història i un ric patrimoni.

Ara vam entrar al poble de Ròtova, el qual vam creuar, recordant antigues caminades  quan passejàvem amb la cara descoberta amb tota normalitat.

Ara el paisatge ens regalava imatges feréstegues amb vegetació salvatge al voltant del riu Vernissa, el qual vam creuar en diverses ocasions, però que seria un bon company de viatge durant part del nostre recorregut, prompte vam tindre ja a la vista el poble d'Almiserà, que en llengua àrab volia dir el desert,  a la vora com per germanor eterna estava el poble de Lloc nou de Sant Jeroni.

Nosaltres vam creuar de nou el riu Vernissa que era com una fita que separava els dos pobles,  i sense més vam fer el darrer trosset fins arribar a Castellonet de la Conquesta.

El poble es trobava en un fondo, vam baixar unes escales i vam fer una volta pel poble, vam arribar a la plaça on hi havia el palau.

Després d'algun dubte respecte el dinar, si el fèiem a la vora del monestir o el fèiem a Castellonet de la Conquesta vam decidir seure sota l'ombra d'unes tipuanes a la vora del poble per descansar i fer un mos de la berena, vam cantar i vam gaudir, i vam aprofitar per acomboiar la nostra germanor.

 En haver acabat vam tornar cap a casa.




La visita del monestir de Sant Jeroni de Cotalba

 Rogle de presentació davant del monestir

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Façana del monestir

Porta lateral del monestir

Font del monestir

Porta d'entrada amb la cadena, símbol de la reialesa

Escut i fanal

 Fanal de la porta principal

Iniciem la visita

 Una de les torres del monestir

Socarrats a l'interior del monestir

Rajola a la zona de la cuina

Una taula a la cuina amb atuells de l'època


La cuina

El claustre d'estil Mudèjar

Pilars amb arcs al claustre

Finestres vistes des del pati del claustre

 El claustre


 Claustre d'estil Mudèjar

 Escala al claustre de Pere Comte
L'església del monestir 
Capella pintada a l'església 



Capella de la família d'Ausiàs March



 Quadres de l'església, de Nicolàs Borràs

 Escala 

Escala

Escala


Rosetó




Les cavallerisses


Museu etnogràfic a les cavallerisses

Claustre Mudèjar



L'altre claustre






















Darrera sala,  amb el mobiliari 

Espectacular escala a la sala



Els jardins del monestir de Sant Jeroni

L'estany




El pont i l'arbre de l'amor


Els companys i companyes


El pont

 
Fem camí cap a Almiserà
Per camins de tarongers

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba


 Un antic molí a la vora d'un camp de caquis


Ròtova



El riu Vernissa, company de viatge


Passem per un roserar

Vista d'Almiserà

Creuem el riu Vernissa


Una vella garrofera al marge

Entre canyars i tarongerars

Les sendes que voregen el riu Vernissa

Riu Vernissa


Almiserà

Arribem a Almiserà

Almiserà

Llavadors d'Almiserà

Creuem el poble d'Almiserà

 Església d'Almiserà

Centre social d'Almiserà


Creuem el riu Vernissa, vista de Lloc Nou de Sant Jeroni

Lloc Nou de Sant Jeroni

 Un balcó florit

Església de Lloc Nou de Sant Jeroni

Castellonet de la Conquesta
Arribem a Castellonet de la Conquesta



Palau de Castellonet

 Escut al palau de Castellonet

Portal de Castellonet de la Conquesta


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada