dimarts, 3 d’agost de 2021

Caminada per la Marina Alta

De Calp a la cala de l'Advocat 7/2/16

La fera de pedra

Vam arribar a Calp, ens vam trobar amb la resta del companys i companyes que s'havien apuntat a la caminada.

En arribar a Calp un tauró  de pedra immens semblava que es volia engolir tots els edificis, impactava en arribar, però aquell monstre de pedra feia milers d'anys que estava quiet, era el Penyal d'Ifac.

A poc a poc ens vam anar allunyant de la fera pètria, com si s'haguera quedat petrificada en el moment just que treia el cap de la mar per pegar-li queixalada a Calp.

La senda, molt ben endreçada amb la barana de fusta anava recorrent la vora de la costa, a la llunyania el Penyal d'Ifac anava retallant tot el seu perfil, com aquell vell monstre marí que en el moment en que la presa es troba descuidada treia el cap de la mar per empassar-se'l d'un mos.

El Penyal era el protagonista d'aquesta història, era aquell ésser màgic que ens captava totes les nostres mirades.

 Vam passar per la microreserva de la cala Basseta, era un luxe a part de poder contemplar del paisatge de la mar tranquil·la i la costa retallada poder anar observant la vegetació que ens envoltava. Després de fer una aturada per recuperar forces i reagrupar al grup vam seguir endavant.


Entre  els cingles i la mar

Ara ens endinsàvem per un dels passos més impressionants de la caminada, era un  penya-segat de rocam grisenc i esberlat que s'alçava al nostre davant, a l'altra banda  la mar picava fort a les roques i amb les onades anava esmunyint-se entre les grans roques caigudes i ens reptava a poder continuar.

Entre el rocam caigut i la roca mare grisenca ens obríem pas, com xicotetes formiguetes que intentaven travessar en fila índia el patí d'una casa, amb el perill que un tsunami d'un poal d'aigua se les emporte per sempre. Afortunadament la mar estava tranquil·la i no ens va jugar cap mala passada. Jo anava al darrera i era inaudit  veure aquest espectacle. A poc a poc vaig anar davallant en mig del pedregam i ara  jo era la formigueta i anava encaixant cada pedra caiguda.

Quan vam arribar a una roca més grossa ens vam posar tots i totes agafant-al amb força com si volguérem llançar-la a  la mar, evidentment la nostra força encara no era tan Herculiana i era sols per desar el moment, i així, després de cinc anys poder poar-lo i beure'l fresquet en aquesta crònica.

Vam deixar endarrere aquesta via de runar marí, i vam seguir  una alta vegada per camí i barana  fins arribar a una paret on ens vam aturar per esmorzar, als nostres peus la mar jugava amb l'escuma, a picar la roca a fer escultures i erosionar-les.

Tornem a Calp

Després d'esmorzar era hora de fer un pensament i tornar cap a Calp, ara la nostra mirada tornava a enfocar el vell monstre marí d'Ifac. Una cançó ressonava al meu cap durant molta part del recorregut, era el romanç del Penyal de Paco Muñoz, una de les meues cançons preferides del gran cantautor, en la qual ens mostra una història d'amor parlant de molts indrets del País Valencià.

De tornada encara vam tindre algunes imatges bones, una filera de processionària, donava bons arguments al seu nom, ja que els cucs van enganxant-se al de davant formant una gran filera. Però la maleïda plaga és letal en  gran quantitat i en moments de debilitat per al pi.

Una altra imatge preciosa era veure milers de gavines  fer un gran enrenou a la mar, ressaltant el seu blanc sobre el blau de la mar. Com si volgueren pintar escumes vives allà on la mar era tranquil·la i no feia ones.

Per acabar de tancar aquell espectacle una flor d'àloe carabassa esclatava esvelta trencant la monotonia del blau intens de la mar i el blau clar del cel.

Després d'unes passes ens trobàvem ja a Calp i el seu monstre marí a punt d'engolir-se'l. Vam aturar-nos al bar que tenia una taula de fusta quadrada al bell mig, vam dinar i després vam anar als cotxes i després d'un llarg cap de setmana vam tornar cap  a casa.

Encara de refiló en la tornada vaig poder parar a les salines de Calp,  un extens llac on vaig poder observar moltes aus, entre elles destacaven els flamencs, que pintaven una taca rosa en mig de l'aigua. També molt a prop hi havia el molí del Morelló.

Calp i el Penyal d'Ifac


 El gran monstre marí eixint de la mar



La senda a la vora de la mar




Vista del Penyal d'Ifac









El Penyal d'Ifac



Una aturada en el camí

Cara la mar










Sota el penya-segat

Caminem entre la pedra i la mar

Quin pedregar !




Al darrera el Penyal d'Ifac


Una aturada per esmorzar



Tornem a Calp




La processionària



Un estol de gavines



Entre el cel i la mar



El dinar a Calp




Les salines de Calp

Les salines de Calp

Les Salines de Calp

Les salines de Calp

Les Salines de Calp

Molí de vent del Morelló


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada