Ares
Ens vam trobar a la plaça Major d'Ares, hui teníem la novetat que venien Pasqual i Lluís del programa de Terra Viva per registrar el nostre tercer programa amb el títol "els colors de la tardor". Una vegada vam ser-hi tot el grup vam pujar a l'ajuntament, vam segellar l'etapa i vam fer el rogle de presentació. Després vam seguir cap a la nevera dels Regatxols.
Camí dels Regatxols
Pel camí
Ares ens regalava el seu posat encimbellat al turó que coronava, sempre amb la companyia llunyana de
Culla que el festejava una mica més al sud, amb l'amargor de dos novençans que es veien de lluny però no es podien apropar. Més avall un paisatge de barrancs i d'estrets bancals de pedra completaven la nostra visió, que ens feia rememorar una època en que un pam de terra era molt valuós i el temps era per dedicar-lo a aquestes faenes.
Ara quedaven alguns marges de pedra mossegats pel temps ací i allà, que encara resistien aguantant la terra que s'amagava a sota de l'herba, que durant ja feia molts anys cobria tots aquells bancals. En un poble on ni l'orografia escarpada, ni el clima fred afavorien les tasques agrícoles.
Mentre caminàvem vam passar per uns antics llavadors i on veiem
la Mola d'Ares.
La font dels Regatxols
Vam arribar a la font dels Regatxols i vam encetar la conversa amb els i les caminants, mentre els entesos en les tecnologies audiovisuals s'ocupaven d'enllestir el dron, el qual feia el soroll d'un borinot gegant i tenia la funció de fer-nos d'ull des de les alçades.
La rojor dels aurons a la tardor
Vam pujar per la senda costeruda encatifada pels regals que el vent havia espolsat dels aurons. En passar ens donava plaer notar l'estora sota els peus.
Als arbres, tot i el vent encara els quedaven restes de fullaraca verda, que aniria entrant en color en els propers dies.
En algun trosset de la senda els aurons ens feien un lloc per passar, sota el seu brancatge, caminàvem amb els peus tous sobre les fulles seques.
La nevera
Vam arribar a la nevera dels Regatxols, vam escoltar el vídeo sobre l'explicació de l'antic comerç del gel i la seua fabricació. També vam descobrir que a partir de la producció de gel artificial va deixar d'aprofitar-se, i les neveres o pous de gel van caure en la runa i l'oblid. En el cas de la nevera dels Regatxols va tenir la sort que la van recuperar i la van convertir en Museu del Gel.
El seu funcionament
Després vam baixar per les escales fins al fons on hi havia una escenificació del procés. Andreu ens va contar una mica sobre la història de la nevera i en especial vam entendre els diferents passos de la fabricació.
Com recollien la neu i la introduïen a la nevera, com la aixafaven amb les grans masses, i com anaven fent capes cobrint-les amb palla.
Finalment a l'estiu la serraven, l'anaven traient i la portaven a les poblacions per fer diferents usos; culinaris, medicinals.
Els colors de la tardor
En tornar vam fer una entrevista recordant la bellesa del bosquet d'aurons en aquest mes de novembre, quan el paisatge als Regatxols es tenyeix de verd, grog i roig.
Vam passar per la font dels Regatxols i el seu ample abeurador, la font tenia unes precioses pedres treballades esquitxades per la molsa. En brollar l'aigua ens convidava a pintar la imatge per eternitzar el moment.
Iniciem el camí de Catí
El catau de la fera ferotge
Vam deixar la font i vam seguir ara si cap a
Catí, deixant la GR 7 que anava cap a
la font de la Pinella.
De seguida vam enfilar l'assegador que portava a la Masà, el camí empedrat ens marcava un pas antic; de ramats i pastors, de vells caminants, de traginers, i qui sap si de festeig de novençans entre masos.
Per sorpresa nostra a la Masà no vam veure ni un bou, tant pels que fa als que normalment es trobaven al tancat com la zona de l'assegador on hi havia la bassa.
Vam travessar la bassa obrint i tancant les portelles tal com anàvem passant, no hi havia ni rastre de les feres ferotges.
Els pelegrins de Catí
Vam seguir per l'antic camí dels pelegrins de Catí en la seua tornada venint de Sant Pere de Castellfort. Una pedra ens indicava el camí que feien cap a Catí. Nosaltres vam seguir per la pista que girava i baixava pels mas dels Pobres. Algun roure apareixia a la vora del barranc, que ens anava mostrant la grandiositat de la natura.
El roure de les Berrugues
Però va ser en passar el mas dels Pobres, quan vam arribar finalment al roure de les Berrugues, el gran quercus gegant, el monumental roure valencià .
Ara va ser quan vam partir el grup, una part es van quedar a roure i els altres vam anar pel mas de l'Estaca a la pista de la Belluga a esperar a que vingueren Pasqual i Lluís.
Esperant al roure
Però el temps passa i el dia és curt, qui espera desespera i el sol va caient a ponent. Vaig fer un mos a la pista de la Belluga, mentre arribava Pasqual i Lluís. En ser-hi vam aparcar a la pista i vam caminar per la senda farcida de fulles lobulades. Vam passar a la vora d'un ramat de vaques que no entenien les nostres intencions, carregats amb atuells desconeguts per a elles, però necessaris per la tasca que ens esperava, fer el reportatge a la televisió al roure de les Berrugues.
En arribar al roure la resta del grup estava ja angoixat i farcit d'espera, a punt de moure qui sap cap a on. Ens agreujava la situació de la mala cobertura que hi havia al lloc, tal vegada era també la màgia de trobar llocs tan inhòspits i poc civilitzats.
El reportatge al roure
Finalment vam refer la dinàmica, ens vam agafar unes quantes persones al roure per abraçar-lo, era gratificant encerclar-lo amb les mans de part del grup, compartint la pau i les vivències d'un roure que tantes generacions havia vist créixer. En acabar el reportatge vam seguir el camí entre roures. Lluís, el càmera, corria com un isard emportat pel vent en busca de la millor imatge per al reportatge, amunt i avall suant la cacera de l'èxit. Aquesta vegada en lloc d'un fusell com a arma i d'un senglar com a trofeu portava una càmera de televisió i un bon reportatge com a presa.
Cau la nit
Vam arribar a la pista de la Belluga, les hores d'espera ens havien passat factura i el sol no s'aturava, vam haver de concloure la jornada sense arribar al final. Ja que en caure el sol, el fred impregnaria cada racó, i la nit, com una gola de llop ens agafaria abans d'arribar a Catí. Vam tornar els conductors a Ares on teníem els cotxes i després de recollir a la gent ens en vam anar cap a casa.
A
l'enllaç del wikiloc podeu veure l'itinerari caminat.
 |
| Plaça de l'església d'Ares |
 |
| Mirant la mar d'ones de roca i terra |
 |
| La Mola d'Ares |
 |
| Passem uns primers llavadors |
 |
| Ares del Maestrat |
 |
| El barranc dels molins i Culla al fons |
 |
| Ares del Maestrat i Culla al fons |
 |
| Ares del Maestrat |
 |
| Els llavadors dels Regatxols |
 |
| La font dels Regatxols |
 |
| La font dels Regatxols |
 |
| Fem camí cap a la nevera |
 |
| La nevera dels Regatxols |
 |
| El grup del Camí dins de la nevera , el museu del gel |
 |
| La nevera dels Regatxols |
 |
| Una catifa de fulles |
 |
| Als llavadors dels Regatxols |
 |
| El dron |
 |
| El borinot negre fuetejat pel vent |
 |
| Un auró a la tardor |
 |
| Fem Camí |
 |
| Cap a la senda de la Masà |
 |
| Ares del Maestrat |
 |
| Un camí entre pedres i coixinets de monja |
 |
| Quan els passos es fan silenci |
 |
| Una senda de pedres |
 |
| La Masà hui és muda |
 |
| Silenci als corrals de la Masà |
 |
| La bassa de la Masà |
 |
| Al fons Ares i el coll d'Ares |
 |
| El remat de les parets de pedra planes de punta |
 |
| La pedra del Camí de Catí |
 |
| Un contador d'ovelles |
 |
| El mas dels Pobres |
 |
| El mas dels Pobres |
 |
| El roure de les Berrugues |
 |
| El roure de les Berrugues |
 |
| El mas d'Estaca |
 |
| El mas d'Estaca |
 |
| Abraçant al roure de les Berrugues |
 |
| El roure i les entrevistes des d'un contador d'ovelles |
 |
| En plena faena, el reportatge del reportatge |
 |
| Gravant sota el roure |
 |
| la marca del Camí |
 |
| Camins de tardor |
 |
| El darrer tros fins la pista de la Belluga |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada