Artana
Vam trobar-nos una bona colla de gent al centre d'
Artana, a la
Plana Baixa. Va vindre Josep Herrero que ens va explicar moltes coses del poble. Vam pujar a l'
ermita del calvari i vam seguir per la senda fins al
castell d'Artana. Tal com anàvem carenant el pujol del castell se'ns anava dibuixant el poble com en una maqueta al mig de la vall al nostre darrere.
El castell d'Artana
Després d'una pujada feixuga vam arribar al
castell d'Artana, teníem molt bona vista
d'Espadà i del poble, se'ns obrien diferents panoràmiques mentre li donàvem la volta al castell. D'uns anys ençà havien desbrossat i arreglat l'entorn per poder fer la visita.
Josep, el nostre guia es va posar dalt d'un alteró i com un xaman ens va instruir sobre la història de la fortalesa.
Vam recórrer les estances de dins del castell; la sala d'armes, els vells empedrats i vam veure les restes d'alguns arcs. A la pàgina web
Artanapèdia trobareu molta de la història del poble
L'explicació de Josep:
El poble era xicotet però tenia llogarets, era un castell de defensa de la serra. En un moment Joan Baptista Antomeni va dir: - no es veu ni una creu ni una campana, referint-se que hi havia poca presencia cristiana. Aquest castell quan arriba el 1609 es trobava en decadència, la torre de l'homenatge tenia huit plantes, tenia comunicació amb el castell de Castro.
El dia del Corpus de l'any 1838 van tombar la torre de l'homenatge. La van tombar els liberals perquè no es refugiés Cabrera. Es van anar voltant totes les torres.
Arribem a la zona del palau dins del castell, Josep Herrero ens mostra a la part de baix on hi ha un aljub i una sala amb arcs gòtics.
Ara ens fa referència a un personatge que va triomfar a nivell internacional, va ser Joan de Miralles. Cap a la segona meitat del segle XVIII, després d'estar en una guarnició de l'exercit francés, es va fer traficant d'esclaus i triomfa a Cuba. Joan de Miralles és el gran finançador de la independència d'America contra Anglaterra. El primer uniforme de l'exercit dels Estats Units va ser fet a Alcoi.
Les oliveres mil·lenàries
Vam iniciar el camí cap a Betxí deixant el casell al darrera. Ara anàvem per camins envoltats de velles oliveres, vam arribar a les oliveres amb les soques més nuoses, que van ser pintades pel pintor Viot. Vam esmorzar a la seua ombra.
Els panells ens parlaven de la història de les oliveres a la Mediterrània, de la seua difusió pels fenicis i grecs, i com van ser els nostres ullastres els que van servir de peus per l'olivera conreada, la qual a base d'empelts i encreuaments aniria donant les varietats actuals.
En un panell apareixia l'olivera de Quatre Peus, la qual tenia a sota terra al mig la rabassa i el vell tronc soterrat del qual havien eixit els quatre troncs.
Una altra dada important era la catalogació de les oliveres mil·lenàries, que havien de tindre un perímetre de tronc de 3,50 metres, i que mesurat a 1'20 metres d'altura equivalia a una olivera de 1000 anys.
Vam deixar l'Espadà i per una gran finca de tarongers i alguns boscos de pins deixàvem les darreres ramalades de al serra. Algunes zones ombrívoles ens donaven encara racons de bolets i falgueres.
Betxí
Vam arribar a la part del
terme de Betxí més conreada, on la mandarina ja acoloria el paisatge i els arbres és doblegaven amb els seus poms carregats de fruita.
El camí havia segut suau però ens havia donat fam, vam arribar a la plaça de l'església, i el restaurant de davant del palau ens esperava per dinar. Unes bones amanides i una bona paella ens va fer gaudir dels plaers del paladar, sense escurar massa la butxaca.
El palau
En acabar de dinar vam fer la visita al
palau de Betxí. Per fora, amb la seua porta trista i la façana sense massa ornaments no ens podíem imaginar el que albergava en el seu interior. Era una joia poder veure les sales del palau amb els detalls de les vidrieres i les columnates. En la volta que vam fer a les sales podíem veure encara pintures a les parets.
En la visita vam veure on la senyora viuda va situar l'antic cinema, on hi havia la pantalla i el guia ens va recordar com funcionava.
Després vam eixir al patí i finalment vam seguir cap al
calvari on vam gaudir del jardí i el seu encant que ens transmetia molta pau. En acabar la visita vam tronar a casa.
Podeu trobar la ruta descrita a
l'enllaç del wikiloc.
 |
| Pels carrers d'Artana |
 |
| Pugem al calvari d'Artana |
 |
| L'ermita del calvari |
 |
| El calvari |
 |
| Artana des del castell |
 |
| Vista des del castell, el calvari i Artana |
 |
| El castell d''Artana |
 |
| Artana des del castell |
 |
| El castell d'Artana |
 |
| El castell d'Artana |
 |
| Pugem al castell |
 |
| El castell d'Artana |
 |
| Escoltem les explicacions de Josep |
 |
| Les estances del castell d'Artana |
 |
| Un mosaic al castell |
 |
| El castell d'Artana |
 |
| Artana des del castell |
 |
| El castell d'Artana |
 |
| Una antiga almàssera ? |
 |
| Pel camí de les oliveres mil·lenàries |
 |
| De retorçudes soques |
 |
| Les oliveres de Viot |
 |
| El grup del Camí |
 |
| Els marges de pedra seca entre els pins |
 |
| Les falgueres |
 |
| El bolets |
 |
| Fem camí cap a Betxí |
 |
| La taronja encara verda |
 |
| Les mandarines ja pinten |
 |
| Una figuera al vell mig de la carretera |
 |
| Un bon àpat |
 |
| Escrivim al llibre del camí |
 |
| Per acabar tastarem la fruita dolça |
 |
| El palau de Betxí |
 |
| Teatre Liceu dins del Palau |
 |
| Espai on feien cinema al palau Palau |
 |
| El calvari de Betxí |
 |
| El jardí del calvari de Bexí |
 |
| Un mosaic al calvari |
 |
| La porta de l'església |
 |
| Panell del Palau de Betxí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada