diumenge, 29 de desembre del 2019

Caminada per la Plana Baixa: d'Artana a Betxí: 11/11/2018

Artana
Vam trobar-nos una bona colla de gent al centre d'Artana, a la Plana Baixa. Va vindre Josep Herrero que ens va explicar moltes coses del poble. Vam pujar a l'ermita del calvari i vam seguir per la senda  fins al castell d'Artana Tal com anàvem carenant el pujol del castell  se'ns anava dibuixant el poble com en una maqueta al mig de la vall al nostre darrere.


El castell d'Artana
Després d'una pujada feixuga vam arribar al castell d'Artana, teníem molt bona vista d'Espadà i del poble, se'ns obrien diferents panoràmiques  mentre li donàvem la volta al castell. D'uns anys ençà havien desbrossat i arreglat l'entorn per poder  fer la visita.



Josep, el nostre guia es va posar dalt d'un alteró i com un xaman ens va instruir sobre la història de la fortalesa.
Vam recórrer les estances de dins del castell; la sala d'armes, els vells empedrats i  vam veure les restes d'alguns arcs. A la pàgina web Artanapèdia trobareu molta de la història del poble


L'explicació de Josep:
El poble era xicotet però tenia llogarets, era un castell de defensa de la serra. En un moment Joan Baptista Antomeni va dir: - no es veu ni una creu ni una campana, referint-se que hi havia poca presencia cristiana. Aquest castell quan arriba el 1609 es trobava en decadència, la torre de l'homenatge tenia huit plantes, tenia comunicació amb el castell de Castro.



El dia del Corpus de l'any 1838 van tombar la torre de l'homenatge. La van tombar els liberals perquè no es refugiés Cabrera. Es van anar voltant  totes les torres.

Arribem a la zona del palau dins del castell,  Josep Herrero ens mostra a la part de baix on hi ha un aljub i una sala amb arcs gòtics.



Ara ens fa referència a un personatge que va triomfar a nivell internacional, va ser Joan de Miralles.  Cap a la segona meitat del segle XVIII, després d'estar en una guarnició de l'exercit francés, es va fer traficant d'esclaus i triomfa  a Cuba. Joan de Miralles és el gran finançador de la independència d'America contra Anglaterra. El primer uniforme de l'exercit dels Estats Units va ser fet a Alcoi.



Les oliveres mil·lenàries
Vam iniciar el camí cap a Betxí deixant el casell al darrera. Ara anàvem per camins envoltats de velles oliveres, vam arribar a les oliveres  amb les  soques més nuoses, que van ser pintades pel pintor Viot. Vam esmorzar a la seua ombra.


Els panells ens parlaven de la història de les oliveres a la Mediterrània, de la seua difusió pels fenicis i grecs, i com van ser els nostres ullastres els que van servir de  peus per l'olivera conreada, la qual a base d'empelts i encreuaments aniria donant les varietats actuals.


En un panell apareixia l'olivera de Quatre Peus, la qual tenia a sota terra al mig la rabassa  i el vell tronc soterrat del qual havien eixit  els quatre troncs.
Una altra dada important era la catalogació de les oliveres mil·lenàries, que havien de tindre un perímetre de tronc  de 3,50 metres, i que mesurat a 1'20 metres d'altura equivalia a una olivera de 1000 anys.


Vam deixar l'Espadà  i per una gran finca  de tarongers i alguns boscos de pins deixàvem les darreres ramalades de al serra. Algunes zones ombrívoles ens donaven encara racons de bolets i falgueres.

Betxí
Vam arribar  a la part del terme de Betxí més conreada, on la mandarina ja acoloria el paisatge i  els arbres és doblegaven amb els seus poms carregats de fruita.
El camí havia segut suau però ens havia donat fam, vam arribar a la plaça de l'església, i el restaurant  de davant del palau ens esperava per dinar. Unes bones amanides i una bona paella  ens va fer gaudir dels plaers del paladar, sense escurar massa la butxaca.





El palau
En acabar de dinar  vam fer la visita al palau de Betxí. Per fora, amb la seua porta trista i la façana sense massa ornaments no ens podíem imaginar el que albergava en el seu interior. Era una joia poder veure les sales del palau amb els detalls de les vidrieres i les columnates. En la volta que vam fer  a les sales podíem veure encara pintures a les parets.


En la visita vam veure on la senyora viuda va  situar l'antic cinema, on hi havia la pantalla  i el guia ens va  recordar com funcionava.
Després vam eixir al patí  i finalment vam seguir cap al calvari on vam gaudir del jardí i el seu  encant que ens  transmetia molta pau. En acabar la visita vam tronar a casa.
Podeu trobar la ruta descrita a l'enllaç  del wikiloc.

Pels carrers d'Artana




 Pugem al calvari d'Artana


 L'ermita del calvari

 El calvari


 Artana des del castell

 Vista des del castell, el calvari i Artana

 El castell d''Artana

Artana des del castell

 El castell d'Artana

El castell d'Artana

Pugem al castell

 El castell d'Artana

 Escoltem les explicacions de Josep



 Les estances del castell d'Artana

 Un mosaic al castell

 El castell d'Artana


 Artana des del castell


 El castell d'Artana






Una antiga almàssera ?


 Pel camí de les oliveres mil·lenàries


 De retorçudes soques 

 Les oliveres de Viot


 El grup del Camí




 Els marges de pedra seca entre els pins



 Les falgueres

 El bolets

 Fem camí cap a Betxí

 La taronja encara verda

 Les mandarines ja pinten

 Una figuera al vell mig de la carretera

 Un bon àpat


 Escrivim al llibre del camí

Per acabar tastarem la fruita dolça

 El palau de Betxí






 Teatre  Liceu  dins del Palau


 Espai on feien cinema al palau Palau












 El calvari de Betxí


 El jardí del calvari de Bexí



 Un mosaic al calvari


 La porta de l'església
 Panell del Palau de Betxí





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada