dilluns, 30 de desembre de 2019

Caminada per l'Alt Palància: de Xèrica a Viver, Benafer, Caudiel i Xèrica. 30/12/2019

Xèrica (en castellà Jérica)
Encetava el Camí en una nova comarca; l'Alt Palància. El riu Palància era l'eix vertebrador que la travessava, que fins i tot portava al seu nom. Vaig triar la sisena etapa del brancal del Palància; de Xèrica a Caudiel.
Feia fred pel matí quan vaig arribar a Xèrica, havia decidit acabar la darrera caminada de l'any en aquesta comarca.

La trama medieval
Vaig iniciar el recorregut per la part urbana pel ric patrimoni que tenia el poble. Vaig entrar per la magnifica portalada de doble arc anomenada l'arc de l'Hospital. Vaig pujar pels carrerons retorçuts i emblanquinats que anaven enfilant-se poble amunt, vaig passar per l'església de la Sang.


Segons ens explicava el panell informatiu es pensava que hi havia una antiga mesquita on hi ha actualment  el temple  dedicat a Sant Jordi. Vaig seguir  pels carrerons costeruts  fins passar el portal de Sant Joan, era una porta d'accés del segon recinte emmurallat.  Era un portal de reduïdes dimensions, segons ens explicava el panell entre la muralla i el portal hi havia una sagetera poc visible.


La torre de l'Alcúdia
Annex al portal hi havia la torre circular, en el seu origen la seua alçada era molt superior i devia de ser la mes important juntament amb la torre de l'Alcúdia o  mudèjar.
Vaig arribar a la part més elevada del turó on hi havia la torre de de l'Alcúdia. En aquesta torre es trobaven les campanes, almenys des dels anys 1555 als 1558, era l'encarregada de donar els avisos i senyals a la població.

Era anomenada també la torre del Rellotge, segons aquest nom devia tenir també un rellotge. Quan  van traslladar les campanes religioses a la torre de l'Alcúdia també van traslladar les civils.  Encara que no es coneix el seu origen es pensa que és construïda pels àrabs cap al segle XII, antigament sols tenia la part inferior, ja que es tractava d'una torre defensiva del castell.


La torre mudèjar era la fortalesa més important que coronava el turó de la població i era  l'emblema del poble de Xèrica. Més al sud, damunt d'un cingle, sols vigilava la torre de l'homenatge del castell que feia anys havia visitat.


Ara no vaig poder entrar al recinte ja que es trobava tancat i  per això vaig seguir el camí.
En baixar tenia al davant  una fortificació, era l'ermita de Sant Roc l'ermita  era on hi havia antigament la mesquita de Xèrica, que després de la conquesta cristiana va ser transformada en temple cristià.

El castell es trobava dalt del turó, i a partir d'aquest hi havia els diferents recintes emmurallats.
Concretament l'ermita de Sant Roc pertanyia al primer recinte emmurallat de la vila, que englobava també el carrer del castell, tangencialment a la línia de fortificació que discorria segons la línia del nivell del terreny a l'altura de 520 metres. El temple és  d'estil gòtic tot i que es troba inacabat.


El portal de la Sala
La traça del recorregut encara s'endinsava per dins de la població, on encara podria veure una de les torres de la muralla dissimulada a la vora d'una casa. Vaig arribar al portal de la Sala. El portal era una torre  de planta quadrada i d'estil gòtic, probablement va ser construït entre finals del segle XIV i principis del XV, ja que es va decidir reforçar les velles muralles i ampliar les existents per defensar la vila.


La torre era més alta i disposava de diferents estances. En una d'elles va albergar fins al segle XVI la sala del consell, el que equivaldria  ara a l'ajuntament, en una altra sala hi havia la capella de la cova Santa. El panell ens parlava del moment històric en que el duc de Calàbria va entrar a la vila i va assassinar a tot el consell reunits a la sala.


Vaig seguir davallant pels carrers de la vila, encara vaig passar per l'església  de Santa Àgueda i després d'aquesta  volta  farcida d'història pel poble  vaig eixir de la xarxa urbana per iniciar la ruta pels  primers camins del terme.



Les trinxeres de la Vegatilla
Vaig iniciar el camí per la vora del riu Palància. Ara teníem el castell de Xèrica dalt del penya-segat. Li vaig fer la volta a la mola del castell, vaig creuar el Palància i una gran sèquia s'afegia   per la vora del riu.

Vaig passar per l'assut, l'aigua era una gran companya de viatge i des de l'assut anava regalimant cap a la sèquia.  Tota aquella zona era  anomenada "la vuelta de la Hoz", tal vegada per la forma que feia el meandre del riu. Ara tenia una vista perfecta del poble, tot i que el dia tapat apagava el cel blau, però  la torre de l'Alcúdia sobreeixia per dalt del turó i de les cases del poble.


 Ara vaig iniciar el camí pel GR 231, que era un sender de llarg recorregut que s'iniciava a Xèrica i passava per Teresa, Begís i continuava cap a Terol.
En el nostre cas esdevindria un xicotet brancal del Camí per enllaçar aquests pobles, però això ho deixaríem per un altre dia.


El panell de la GR 231 ens donava algunes dades respecte els diferents pobles esmentats més amunt, tal vegada el que ara ens ocupava era Xèrica. Del qual ens deia que es constatava presència humana des del neolític i cap als ibers ja hi havia alguns poblaments, però les troballes de l'època romana eren les més importants de tota la comarca. Les primeres referències de la presència al nucli urbà actual van ser en època musulmana.




Al peu de les trinxeres
Segons sembla els paratges més importants eren, el paratge de les fonts," la vuelta de la Hoz" i les trinxeres de la "Vegatilla" que serien la nostra propera fita.
Vaig seguir la senda que anava endinsant-se pel pinar del paratge de la Vegatilla,  van aparèixer les primeres rases però les més profundes i importants van vindre després de la pujada, que seguien les línies de  nivell de la muntanya, i que formava part de la línia defensiva de trinxeres  anomenada XYZ.



Vaig seguir la trinxera que zigzaguejava entre les soques dels pins, per dificultar  a l'enemic poder disparar als que hi havia allà dins.
Hi havia la zona més arrodonida i protuberant de la trinxera que facilitava el posicionament de la tropa per disparar.


Vaig seguir un tros de la rasa per dins. La pell se'm posava de pell de gallina en pensar  com en temps de guerra corria la por per aquells corredors. Per una altra banda  quina gran faena faraònica  feta a mà per aturar l'avanç del feixisme, quines modernes trinxeres ens caldria construir en l'actualitat per frenar l'avanç del neofeixisme?.
Vaig deixar els corredors de la por i de la resistència,  i vaig refer  el Camí a la vora del riu Palància,  deixava al meu darrera Xèrica  amb la seua torre al bell mig del poble.


Cap a Viver pel Sargar
Ara vaig passar pel mig d'alguns grans eucaliptus, el seus troncs s'enlairaven, amb els seus cossos nusos sense l'abric de l'escorça,  amb la seua pell blanca, llisa i suau s'enfilaven fins al cel, vaig acariciar la seua pell nua i vaig seguir caminant. A la vora una cascada d'aigua  formava una gran cortina brillant al nostre davant.


Vaig seguir a la vora de camps d'oliveres, al meu davant  se'm presentava una imatge quotidiana d'un paisatge d'hivern, però al mateix temps d'una bellesa embriagadora, un simple pollancre  que retallava tot el seu brancatge  al mig del cel ennuvolat, com en un quadre es podia veure cada detall, des del tronc més vast als branquillons més fins i delicats.


Ara estava a la vora del poble de Viver,  que també dibuixava la seua silueta al nostre davant, però encara faria una bona  volta per dirigir-me cap al sud per la vora del riu.
Passava per velles oliveres que omplien d'oli la cooperativa de Viver, i ens omplien el rebost i ens feien gaudir del seu gust a Palància tots els plats de la nostra cuina.


El sargar
Un llaurador que estava esmorzant a una vora ens va saludar, nosaltres vam contestar  i vam seguir per trobar-nos de nou amb el riu Palància i el paratge del Sargar.
Estava davant del Sargar, vaig resseguir els capricis de la natura, que de tant en tant li agradava jugar amb les roques i dibuixar formes artístiques, amb el pinzell de l'erosió i la inspiració del vent i de la pluja, ens feia museus que ens deixaven bocabadats. Nosaltres intentàvem posar noms i imaginar formes humanes; boques, nassos, i cares fantasmagòriques. Vaig escorcollar cada racó i de nou la caçadora d'imatges no es podia deixar cap roca sense xuclar-li l'esperit.


Vaig deixar les roques per seguir per la vora del riu Palància on la natura ens deixava pintat un altre quadre, el riu omplia la seua llera  de glopades transparents entre els arbres de la sarga. Malauradament en mig de la puresa d'aquell quadre, una taca en forma d'ampolla de plàstic en mig del riu embrutava la imatge idíl·lica.


Vaig seguir per la vora fins trobar una paleta que m'indicava cap a les coves de Gallur, deixava el riu i per la vora d'un brollador iniciava la pujada , entre grans arrels i l'aigua acaronada per l'escuma vaig seguir la pujada, vaig entrar a la cova de Gallur, era una cavitat considerable que deixava la roca, deixant una columna  de pedra a la porta de la cova.


Vaig seguir acumulant molts dels tresors i vivències que aquell dia m'estava donant. En pujar  per la senda em vaig trobar al Tomàs, ens vam  conèixer allà, al peu de la senda, i l'atzar ens va fer aturar-nos i intercanviar algunes paraules. L'empatia va fer créixer la conversa, i la llavor de l'amistat es va escampar, fins i tot amb persones que com ell  no  coneixia de res. Segurament certes inquietuds  per la natura van forjar eixes arrels. Tal vegada qui sap si en un futur els camins se'ns tornaran a creuar en alguna senda perduda.


Viver
Després de la pujada vaig arribar a Viver, un panell a l'entrada del poble ens parlava de les excel·lències d'aquest, entre d'altres ens tornava a recordar el saborós oli que produïen les seues oliveres, i que el nostre paladar solia gaudir-ne cada dia. Hui era un plaer retrobar els arbres que a cada àpat ens feien gaudir d'aquell elixir.


Vaig entrar al paratge de la Floresta, on els lledoners  farcien d'arrels els marges i una estora marró de fulles seques cobria el sòl de l'hivern. Vaig seguir pel camí que li feia la volta al barranc "del Hurón".
Una altra vegada com havíem vist al Sargar les roques tenien formes originals, i al damunt de tot  les cases de Viver quedaven penjades  deixant una part dels seus peus a l'aire.


Un panell ens parlava de les formacions calcàries.
Les "tosques " són un tipus de roca calcària de poca densitat, formes molt irregulars, toves,  que contenen molts forats. S'originen a partir de la formació del carbonat càlcic dissolt en aigua recobrint restes de plantes i animals. Són d'origen lacustre.


Descobrim a la vora del barranc "Hurón" unes antigues piscifactories on els romans feien el Garum.
Aquestes formacions rocoses són molt abundants a Viver al "barranc Hurón" des del "Hochino" fins al Palància. El conjunt més conegut juntament amb el Sargar és el de la Floresta.



El següent regal que ens va donar la Floresta  va ser  el seu refugi antiaeri  de la guerra civil. Dos orificis picats a la paret de pedra que s'endinsen cap a l'interior de la muntanya, en aquest cas era de 16,20 metres de profunditat. Per suportar els atacs de l'aviació feixista des del bàndol republicà es van fer tota aquesta sèrie de refugis per protegir a la població dels letals bombardeigs.

Vaig deixar el parc i vaig entrar a la trama urbana. Vaig passar per l'església i convent de Sant Francesc de Paula. Vaig arribar a la plaça de l'ajuntament, l'església i l'ermita de Santa Bàrbara.


Racons com el portal del carrer dels Horts ens portaven a recordar l'estructura del poble en època medieval, de xicotets i tortuosos carrers que aprofitaven la vessant de la muntanya.
Vaig deixar el poble pels llavadors, en els quals una sèquia d'aigua clara corria per dins del safareig i eixia per l'altra banda.



Benafer i Caudiel
Vaig eixir del poble i vaig enfilar cap a  Benafer, ara anava entre camps d'oliveres i boscos  de pins. Vaig creuar pel túnel de l'autovia fins arribar a Benafer, un senyal indicava el nom del poble.
Benafer era un poble menut però tenia ajuntament propi, vaig pujar a l'ajuntament per segellar l'etapa i vaig eixir del poble en direcció a Caudiel.


Pel camí dels pollancres
Ara era una senzilla  passejada, el poble de Caudiel es veia ja al nostre davant. En un camí molt farcit de fonts i d'aigua, ens vam aturar a la font Sant Joana que deixava regalimar la seua alegria,  vam fer un mos de la berena i vam dinar, per agafar forces per poder seguir endavant.


El camí es trobava formigonat,  transcorria entre camps de conreu de secà. Però un dels atractius eren els pollancres aïllats, eren com pinzells estilitzats que volien pintar el cel.  En especial vaig passar per un grupet d'arbres que tenien el seu encant, deu pollancres molt espesos i estirats feien com un bosquet formant quasi bé  un cercle perfecte, feia com una torre natural que quan et situaves al bell mig et senties protegit per la seua energia.


Caudiel
Vam passar per una zona d'un gran hort de considerables dimensions dedicat al conreu d'hortalisses  per  la seua comercialització.
Vam entrar a Caudiel, a la vora d'una casa un home se'ns va aturar per preguntar on anàvem en l'accent propi de la comarca ens va dir " a dar una vueltica eh?", en les paraules vaig reconèixer l'herència de la repoblació aragonesa d'aquestes terres.


Vaig arribar a l'església i la llarga muralla del convent. Ara vam iniciar la via verda anomenada de"los Ojos Negros". El nom feia referència als túnels  que la travessaven. Un panell al principi de la via en el qual ens indicava Caudiel - Xèrica 6,7 Km.



La via verda de "los Ojos Negros"
Vam iniciar la via verda per tornar,  per on anava l'antiga via del tren. Vam establir un ritme ràpid per anar engolint la distància que ens quedava. Al nostre darrera s'anava definint la silueta de Caudiel. Anàvem acompanyats de la via del tren a la nostra dreta. Dues barreres de terra i de vegetació ens tapaven durant molta part del recorregut la visió i sols ens deixaven veure  una línia infinita de la via verda al nostre davant.


La construcció de les vies havien deixat a l'aire les argiles rogenques. Tal vegada era la part més sosa i avorrida de la caminada.  Em vaig aturar a la zona de descans de Novales. Vam creuar un túnel immens de tal vegada vora a 1 km de distància que creuava la carretera de Xèrica. Finalment vaig arribar a Xèrica cap a les 15:30 al punt on havia començat aquest matí  i tenia el cotxe aparcat. Sense més descans vaig tornar cap a casa.
Podeu veure la traça a l'enllaç del wikiloc.





 Abeurador a l'entrada de Xèrica

 Arc de l'Hospital

 Església de la Sang


 Carrerons emblanquinats de Xèrica

Portal de Sant Joan

 Torre mudèjar de l'Alcúdia

 Part superior de la torre

 Torre mudèjar de l'Alcúdia
 Estructura de la torre per dins





Església de Sant Roc


Torre de la muralla de Xèrica

Portal de la Sala

 Església de Santa Àgueda


 Mola del castell de Xèrica


 Castell de Xèrica

 Assut

 Paratge"de la vuelta de la Hoz"

La mola del castell de Xerica i "la vuelta de la Hoz"

El riu Palància

l'Assut sobre el Palància

 La sèquia i l'assut al Palància

 Xèrica i la torre de l'Alcúdia

Les trinxeres de la Vogatilla

 Trinxeres de la Vogatilla

 Trinxeres de la Vogatilla


Trinxeres de la Guerra Civil de la línia XYZ


Les trinxeres de la Vegatilla

 Grup d'eucaliptus

Amb la pell fina 

 A la vora del Palància


 Un pollancre sobre els núvols


 Una bassa a les hortes

 Viver

 Les oliveres de Viver


 Els lledoners tallats i rebrotats

 Les coves del Sargar

Les coves del Sargar

 Les Coves del Sargar, Viver

Formacions calcàries al Sargar de Viver



 Coves del Sargar

 Coves del Sargar

 Coves del Sargar

 Coves del Sargar


 Riu Palància al Sargar, Viver

 Riu Palància al Sargar,  Viver

 Riu Palància al Sargar,  Viver


 Cova de Gallur, prop de Viver

 Cova de Gallur prop de Viver

 Passeig de la Floresta a Viver

 Passeig de la Floresta a Viver

La Floresta,  Viver

 Cases penjades i roques calcàries a la Floresta. Viver

 Roques calcàries a la Floresta,  Viver

 Cascada del barranc del "Hurón"

 Cases penjades de la Floresta de Viver

 Refugi antiaeri de la Guerra Civil de Viver

Refugi antiaeri de la Guerra Civil de Viver a la Floresta


 Ajuntament de Viver


 Església de Viver

 Abeurador de Viver

 Església de Viver

 Portal dels Horts de Viver

 Portal dels Horts

 Un antic cup de vi a Viver

 Llavadors de Viver

 Els peixos, emblema de Viver

 La séquia dels llavadors de Viver


 Església de Benafer

 Benafer

 La soca de carrasca que s'abraça a la pedra

 Els pollancres

 Els pollancres , com pinzells que pinten el cel

 Una casa de repós

 Església de Caudiel

 Església de Caudiel


Església de Caudiel

 Muralla del convent de Caudiel

 Convent de Caudiel

 Caudiel

 La via Verda de "los Ojos Negros"

 Caudiel

 Argiles roges prop de la via verda

 Camine la via verda

 El llarg túnel de la via verda de "los Ojos Negros" prop de Xèrica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada