La ruta cultural per Alacant.
Tot
aquell dia estava una mica dolorit, tot i això vaig intentar atendre
i gaudir de les explicacions que Anna, Graeme i Vicent ens van fer
de la ciutat d’Alacant.
Primer
Graeme ens va explicar vora el monument de José Canalejas el full de
ruta del dia i qui havia segut aquest cèlebre personatge nascut a
Alacant.
Pel passeig de vora mar
Una
vegada el grup estava preparat vam iniciar la nostra visita seguint
el recorregut d’el Camí per la ciutat d’Alacant. Vam seguir pel
passeig admirats pels grandíssims ficus, i vam girar per l'avinguda
Gadea i el carrer Sant Ferran per veure la casa de les Bruixes.
Vam
seguir endavant fins arribar a l'edifici de Correus, preciós
casalici modernista rematat amb arcs i pintures a la façana. Vam
arribar al la plaça Gabriel Miró, on la vegetació a base de
monumentals ficus i d'altres arbres embolcallava els nostres ulls.
En mig la plaça senyorejava la figura de l'aiguadera. L'estàtua
volia recordar la importància de l'aigua en la vida d'Alacant.
Hi havia la figura de la dona amb el cànter en mig de l'aigua, que
brollava de la font espurnejant totes les figures que l'envoltaven.
També la plaça s'anomenava plaça de les Barques.
Vam
tornar a l'ample passeig, fet de mosaic, de milers de trossets que
recordaven les ones de la mar, el dibuix que tantes vegades hem vist
en fotografies i reportatges, i ara l'estàvem trepitjant
nosaltres. Passàvem per la vora del port d’Alacant. El port va ser
la principal riquesa de la població durant molts anys.
Tal
vegada aquesta passejada recorrent la ciutat em va fer vindre a la
memòria les meues primeres passes per Alacant. Va ser fa anys, quan va haver-hi la greu ofensiva de voler arrancar Alacant del País Valencià i
deixar-nos un país mutilat, amb l'intent d’unir-lo a Múrcia, per
matar així qualsevol valencianitat existent. Ens vam unir l’11 de
març de 1995 en una gran manifestació de 30.000 persones sota el
lema «Alacant és important» per aturar la malifeta.
Antigament,
on ara hi havia l'ampli passeig d'ones de colors hi arribava la
mar, i per la seua construcció es van basar en un passeig de Brasil.
Segons ens conten, si excavàvem per sota de les ones de ceràmica
trobaríem restes de moltes civilitzacions, ja que es van utilitzar per
reomplir i fer el passeig.
Per l'antic recinte emmurallat
Vam
deixar el gran passeig i ens vam endinsar per l'avinguda de Méndez
Núñez, fins aturar-nos a la plaça del portal d'Elx, en mig dels
grans ficus monumentals hi havia un panell explicatiu.
La
informació ens recordava el projecte de remodelació de les muralles
i torrasses durant el segle XVI, davant de l'atac de pirates
barbarescs per la mar. Amb la idea de reforçar les torrasses i el
front del Mar, era una nova línia de fortificació avançada
respecte l'antiga muralla medieval.
Al
mapa del panell podíem veure l'antiga muralla i les torrasses que
envoltaven la ciutat, ara ens disposàvem en creuar l'avinguda, i
entrar dins de l'antic recinte emmurallat que hi havia dibuixat al
mapa. Vam creuar el carrer Major amb els edificis engalanats a cada
banda per filigranes de ciment i forges modernistes.
Alacant
estava ple de convents, tant de dones com d'homes. El carrer llauradors era un carrer amb pendent i a la part més baixa on
regalimaven les aigües hi havia un convent.
La catedral de Sant Nicolau
Vam
aturar-nos a la catedral de Sant Nicolau, davant de la porta es
barallaven dues persones que demanaven almoina, vam entrar i vam
veure l'església per dins. Però el que més em va sorprendre va
ser l'impressionant orgue que penjava de la paret.
Vam
caminar el carrer llauradors costera amunt, ara teníem una vista
molt bona del castell de Santa Bàrbara. Fins arribar a la plaça del
claustre on teníem una altra panoràmica de les cúpules i el
campanar, segons ens van dir si imaginàriament traguérem els
campanars tindríem una idea de l'estructura de la mesquita.
Vam
continuar pel carrer Montegón fins arribar al convent de Sant
Agustí, (segle XVIII) en passar per davant de l'edifici unes
lletres gravades en ceràmica ens indicaven «Les monges, palace
hotel» i la figura de tres mongetes de fang. Un detall curiós que
ens van contar és que els campanars de les diferents esglésies
d'aquesta zona d'Alacant estan molt a prop i el toc de campanes
estava sincronitzat amb els campanars veïns, per evitar així haver
de tocar totes a la vegada. Vam arribar a la plaça de l'Ajuntament
on es veien les dues torres i la cúpula.
A
la nostra dreta hi havia un edifici de nova construcció, però que a
travès del vidre es veien les restes arqueològiques, hi havia
restes de l'antiga muralla i la porta Ferrissa. Vam seguir pel
carrer de la Vilavella, segons ens van contar calia diferenciar la
vila vella de la vila nova. Van eixamplar la muralla dues vegades. A
l'altra banda del carrer hi havia l'antiga llotja gòtica dels
segles XIV i XV, ara formava part de la conselleria de comerç.
En
creuar pel carrer Cavallers vam veure l’ajuntament des de l'altra
banda, ara les dues torres lluïen millor sobre la resta d'edificis.
Vam endinsar-nos pel carrer Jorge Juan, hi havia una zona de cases
benestants, abundava la forja treballada i els balcons tancats en
vidre i fusta. Els detalls i el treball de les façanes feien de la
passejada un espectacle, si sabíem apreciar el conjunt.
Basílica de Santa Maria
Ara
arribàvem a la plaça Santa Maria, darrera hi havia la basílica de Santa Maria, la qual va patir alguns incendis. Ens vam aturar a la
plaça per contemplar la impressionant façana barroca.
Segons
ens van explicar hi havia certa rivalitat entre la Basílica de Santa
Maria i la catedral de Sant Nicolau, Santa Maria era més antiga, i
estava vora la mar, ara hi havia alguns carrers fins al port. Sempre
hi havia picabaralla per les campanes, entre Santa Maria,
l’ajuntament i Sant Nicolau, cadascú volia que l’hora bona fora
la seua. Santa Maria tenia una plaça davant més gran que Sant
Nicolau.
La llegenda del Benacantil
Vam
seguir pel carrer de la Vilavella, a la nostra esquerra a través
d’un carreró es veia el castell i el Benacantil, la roca recordava
el perfil d’un rei musulmà. A partir d'aquesta història, que
evidència com ens agradava posar-li cara i ulls a les muntanyes i
posar-los nom. De seguida l'imaginari popular va tindre bona base
per traure-li una llegenda a la roca, i heus ací el que ens van
contar:
Hi
havia una vegada un cabdill moro que tenia una filla, i aquesta tenia
dos pretendents. El rei els va fer dos encàrrecs, i els va dir que
aquell que portés primer la comanda es casaria amb la seua filla.
Almansor
va sortir a per seda i Alí havia de portar aigua a Alacant. El cas
és que Almansor se'n va anar i Alí es va quedar festejant la
princesa, i aquests dos es van enamorar, i en tornar Almansor amb
l'encàrrec. El rei va decretar que Almansor havia guanyat, ja que
Alí no havia acabat la seua faena, però la princesa i Alí estaven
enamorats.
En decidir el rei que el vencedor era Almansor i era el
que s'havia de casar amb la seua filla Alí i la filla es van tirar
pel penya-segat. Per la consternació del rei davant de la tragèdia
va quedar el seu perfil marcat per sempre més a la muntanya del
Benacantil.
El
carrer travessava l'antiga muralla que s'enfilava per dalt de la
muntanya, i a la nostra dreta en un descampat es veien restes
d'aquesta. Vam passar per davant del col·legi Sant Roc, ací es
van trobar restes d'època paleocristiana i restes d'un temple
jueu.
Vam davallar fins a l'entrada del túnel interior que donava
accés a l'ascensor per pujar al castell, hui no hi havia temps per
seguir el camí a peu, per això vam elegir l'opció fàcil. Un
escut a terra ens recordava les següents paraules: «Alacant la
millor terreta del món».
El
castell de Santa Bàrbara
Finalment
vam arribar dalt del castell de Santa Bàrbara, la fortalesa imposava
molt als caminants i les vistes ens feien fer un repàs de la
geografia més propera. Al nostre davant hi havia la serra Grossa, i
més al nord el Puigcampana, que era un baluard fàcilment
distingible des de molts punts.
Vam
esmorzar mentre admiràvem les vistes en un dia clar i de cel blau.
En acabar d'esmorzar vam seguir la visita pel castell.
L'episodi
de la Mina.
Ens
van situar en l'episodi de la guerra de Successió, i en especial
al seu desenvolupament dins del castell d'Alacant. Els anglesos
ens van ajudar i van fer costat a l'arxiduc Carles d'Austria,
dintre del conflicte internacional que va suposar, on els Països
Catalans vam ser els més perjudicats, amb el decret de Nova Planta i
l'abolició dels Furs, decretat per Felip V, i en conseqüència
també l'anul·lació de l'autogovern, que encara no l'hem
recuperat.
L'any
1708, el francès Belda va vindre a pactar la rendició de la
fortalesa, en no rendir-se, els francesos van fer una mina per
entrar. Els anglesos es van mantenir molt forts, finalment van
dinamitar la mina i van guanyar els francesos la batalla. A Alacant
hi ha encara el barri de la Mina.
Vam
passar per diferents baluards, terrasses, sales, on hi havia
informació i fotografies de la ciutat d’Alacant antigues,
diferents vistes també d’Alacant amb molts dels edificis
emblemàtics que havíem vist. Ressaltava per la seua altura l'hotel
del sol, que durant un temps va estar aturada la seua construcció
per ser l'edifici més alt de tot l’Estat Espanyol, i això des
de Madrid no ho podien tolerar.
Vam pujar a la Pilastra del Castell,
que era l'explanada més elevada. Allà dalt es divisava tota la
costa, i més enllà, l’illa Plana o Tabarca. Després, en
endinsar-nos per les entranyes del castell, vam passar pels diferents
portals d'accés amb les pedres rosegades pel temps. Hi havia el
museu, on es podien veure diferents peces antigues. En una de les
terrasses hi havia dos guerrers amb l'armadura lluitant.
En
davallar uns arcs sense més ornaments em va recordar als arcs de la
Cartoixa d’Escaladei.
Finalment
hi havia una sala noble que estava coberta per molts dels escuts
nobiliaris que penjaven de les parets i que havien tingut relació
amb Alacant. Hi havia l'escut nobiliari de Lledó i de Brotons.
Vam
creuar la porta d'eixida i vam davallar ja fora de la fortificació.
En un raconet ens vam aturar per reflexionar sobre la presa del
castell per part de Jaume II, i com s’ha amagat aquesta part de la
història.
La
Presa del castell
Va
ser Jaume II, net de Jaume I qui va conquerir el castell als
musulmans i cal fer una reivindicació d'aquest fet. Hi van fer una
representació teatral de la presa del castell, un dels objectius de
la representació era explicar la història verídica, i posar les
coses al seu lloc, i més endavant posar una placa de la presa del
castell per Jaume II.
Les
vessants del castell tenien una verdor brillant que li donaven un
encant al monument, amb tot el que havia plogut darrerament l'herba
cobria cada pam, i cada racó, i recordava un castell de zones del
nord més plujoses. La baixada del castell era agraïda, mentre
anàvem tenint diferents panoràmiques del castell i del Benacantil,
cada vegada més elevats i llunyans, i de la ciutat d’Alacant cada
vegada més propera.
Vam parar en un replà de la baixada, i els
companys ens van parlar de la importància de l'aigua, que era un
element clau per la pervivència de la població d’Alacant. Hi
havia dues fonts natural d'aigua; la Goteta i la Font Santa. De la Goteta van fer canals a l'època cristiana. Conta la llegenda que
Jaume II va clavar l’espasa a terra i va brollar una font d'aigua.
Les
Fonts de Garrigós
Vam acabar de davallar fins arribar a la porta de les fonts de Garrigós. Allà ens esperava un vell amic, Joaquim Torres. Mentre esperàvem per entrar va passar un accident que ens va colpir i ens va deixar sense respiració. De moment vam veure que de dalt nostre, des d’un mur de més de dos metres, una bola peluda queia i s'estavellava al terra amb un soroll estrepitós, tot seguit continuava amb un gran ploriqueig esgarrifós.
Era un gos de la grandària d'un gat gran, que havia perdut l'equilibri i havia caigut al buit, als nostres peus. Va ser un moment amarg que ens va colpir l'ànima, pobra bestiola!. Pensàvem que s'havia rebentat per dins. Poc després van vindre els seus amos i el van agafar en braços, el gos es va calmar, i a poc a poc va deixar de ganyolar.
Nosaltres
però vam entrar als pous de Garrigós, eren tres basses gegants
picades a la pedra on encara en alguna podíem veure els senyals dels
picapedrers. Ara però no tenien aigua, i estaven ben eixutes, però
antigament s'omplien d'aigua, ara la llum blava recordava l'aigua
i al pou central hi havia una pica de pedra.
A la darrera bassa hi
havia una escala estreta de pedra que rodava la paret rodona fins a
fondre's al sostre, i amb un joc de llums es veia la silueta d'una
persona baixant amb un fanal. La imatge s'esvania quan arribava a
un cert esglaó, i tornava a aparèixer baixant acatxat fins que
tornava a desaparèixer, i així indefinidament.
L'ermita de Santa Creu
Vam
eixir dels pous i vam visitar l'ermita de Santa Creu, era una
xicoteta capella bastida al raser del Benacantil, immersa en el nucli
antic, voltada de casetes baixes amb algun carrer engalanat amb grans
cossiols de plantes i flors.
Vam
seguir el nostre recorregut pel centre d’Alacant, ens vam aturar
davant del teatre, era un lloc de cases senyorials, on vivia la
burgesia. Allà també ens van explicar una peculiaritat, era el lloc
on estrenaven les companyies de teatre moltes obres, i si ací
triomfaven l'estenien a tot arreu.
Vam
acabar prop del mercat, des d'on vam agafar l’autobús de tornada
cap a l’Albufereta, on havíem passat la nit a casa de Vicent
Iborra.
Gràcies
Vicent per la teua hospitalitat i el que ens has contat, també a
Graeme i Anna per les explicacions i aquesta ruta tan bonica per
Alacant.
 |
| Ficucs monumental |
 |
| Monument a Jose Canalejas a Alacant |
 |
| Passeig a Alacant |
 |
| Primera trobada per fer la visita |
 |
| Ficus monumental a Alacant |
 |
| Casa de les Bruixes |
 |
| Escultura al carrer |
 |
| Edifici de Correus |
 |
| Edifici de correus |
 |
| Ficus a la plaça de les Barques o de Gabriel Miró |
 |
| Edifici de correus |
 |
| Aiguadera a la plaça de les Barques o de Gabriel Miró |
 |
| Passeig d'Alacant |
 |
| Impressionants ficus |
 |
| Catedral de Sant Nicolau |
 |
| Catedral de Sant Nicolau |
 |
| Orgue de la catedral de Sant Nicolau |
 |
| Vista del castell de Santa Bàrbara |
 |
| Convent de Sant Agustí |
 |
| Plaça de l'Ajuntament |
 |
| Torre de l'Ajuntament per darrera |
 |
| Restes de l'antiga muralla i la porta Ferrissa |
 |
| Ajuntament d'Alacant |
 |
| Edificis amb forja treballada del carrer Jorge Juan |
 |
| Edificis del carrer Jorge Juan |
 |
| Impressionant porta barroca de la basílica de Santa Maria |
 |
| Vista del castell i el perfil del Benacantil dibuixant el rei musulmà |
 |
| Muralla d'Alacant |
 |
| Els ficus del castell |
 |
| Castell de Santa Bàrbara |
 |
| Esmorzar al castell de Santa Bàrbara |
 |
| Vista des del castell de la serra Grossa, el Puigcampana i Alacant |
 |
| Forat de la Mina |
 |
| Museu dins del castell |
 |
| Castell de Santa Bàrbara |
 |
| Castell de Santa Bàrbara |
 |
| Vista d'Alacant des del castell |
 |
| Vista de la mar i el barri de l'Albufereta |
 |
| Un dels portals del castell |
 |
| Museu del castell |
 |
| Vista del castell de Santa Bàrbara |
 |
| Vista del port d'Alacant des del castell |
 |
| Imatge del pot d'Alacant des del castell |
 |
| Dos guerres al castell |
 |
| Vista de la Serra Grossa i el barri de l'Albufereta |
 |
| Els canons del castell |
 |
| Vista d'Alacant des del castell |
 |
| Castell de Sant Ferran |
 |
| Vista de la serra Grossa |
 |
| Castell i vista del port i el cap de Santa Pola |
 |
| Mosaic al castell |
 |
| Escuts nobiliaris |
 |
| Baixem del castell de Santa Bàrbara |
 |
| Castell de Santa Bàrbara |
 |
| Vista d'Alacant |
 |
| Vista del castell de Santa Bàrbara |
 |
| Fonts de Garrigós |
 |
| Fonts de Garrigós |
 |
| Fonts de Garrigós |
 |
| Ermita de Sant Roc |
 |
| Carrer engalanat d'Alacant |
 |
| Ermita de Santa Creu |
 |
| Vista d'Alacant |
 |
| Castell de Santa Bàrbara |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada