dijous, 16 de gener de 2020

Quart Aplec d'el Camí a l'Alacantí: Visita d'Alacant. 3/11/2018

La ruta cultural per Alacant.
Tot aquell dia estava una mica dolorit, tot i això vaig intentar atendre i gaudir de les explicacions que Anna, Graeme i Vicent ens van fer de la ciutat d’Alacant.
Primer Graeme ens va explicar vora el monument de José Canalejas el full de ruta del dia i qui havia segut aquest cèlebre personatge nascut a Alacant.

Pel passeig de vora mar
Una vegada el grup estava preparat vam iniciar la nostra visita seguint el recorregut d’el Camí per la ciutat d’Alacant. Vam seguir pel passeig admirats pels grandíssims ficus, i vam girar per l'avinguda Gadea i el carrer Sant Ferran per veure la casa de les Bruixes. 

Vam seguir endavant fins arribar a l'edifici de Correus, preciós casalici modernista rematat amb arcs i pintures a la façana. Vam arribar al la plaça Gabriel Miró, on la vegetació a base de monumentals ficus i d'altres arbres embolcallava els nostres ulls. En mig la plaça senyorejava la figura de l'aiguadera. L'estàtua volia recordar la importància de l'aigua en la vida d'Alacant. Hi havia la figura de la dona amb el cànter en mig de l'aigua, que brollava de la font espurnejant totes les figures que l'envoltaven. També la plaça s'anomenava plaça de les Barques.

Vam tornar a l'ample passeig, fet de mosaic, de milers de trossets que recordaven les ones de la mar, el dibuix que tantes vegades hem vist en fotografies i reportatges, i ara l'estàvem trepitjant nosaltres. Passàvem per la vora del port d’Alacant. El port va ser la principal riquesa de la població durant molts anys.

Tal vegada aquesta passejada recorrent la ciutat em va fer vindre a la memòria les meues primeres passes per Alacant. Va ser fa anys, quan va haver-hi  la greu ofensiva de voler arrancar Alacant del País Valencià i deixar-nos un país mutilat, amb l'intent d’unir-lo a Múrcia, per matar així qualsevol valencianitat existent. Ens vam unir l’11 de març de 1995 en una gran manifestació de 30.000 persones sota el lema «Alacant és important» per aturar la malifeta.

Antigament, on ara hi havia l'ampli passeig d'ones de colors hi arribava la mar, i per la seua construcció es van basar en un passeig de Brasil. Segons ens conten, si excavàvem per sota de les ones de ceràmica trobaríem restes de moltes civilitzacions, ja que es van utilitzar per reomplir i fer el passeig.


Per l'antic recinte emmurallat
Vam deixar el gran passeig i ens vam endinsar per l'avinguda de Méndez Núñez, fins aturar-nos a la plaça del portal d'Elx, en mig dels grans ficus monumentals hi havia un panell explicatiu.

La informació ens recordava el projecte de remodelació de les muralles i torrasses durant el segle XVI, davant de l'atac de pirates barbarescs per la mar. Amb la idea de reforçar les torrasses i el front del Mar,  era una nova línia de fortificació avançada respecte l'antiga muralla medieval.

Al mapa del panell podíem veure l'antiga muralla i les torrasses que envoltaven la ciutat, ara ens disposàvem en creuar l'avinguda, i entrar dins de l'antic recinte emmurallat que hi havia dibuixat al mapa. Vam creuar el carrer Major amb els edificis engalanats a cada banda per filigranes de ciment i forges modernistes.

Alacant estava ple de convents, tant de dones com d'homes. El carrer llauradors era un carrer amb pendent i a la part més baixa on regalimaven les aigües hi havia un convent.


La catedral de Sant Nicolau
Vam aturar-nos a la catedral de Sant Nicolau, davant de la porta es barallaven dues persones que demanaven almoina, vam entrar i vam veure l'església per dins. Però el que més em va sorprendre va ser l'impressionant orgue que penjava de la paret.

Vam caminar el carrer llauradors costera amunt, ara teníem una vista molt bona del castell de Santa Bàrbara. Fins arribar a la plaça del claustre on teníem una altra panoràmica de les cúpules i el campanar, segons ens van dir si imaginàriament traguérem els campanars tindríem una idea de l'estructura de la mesquita.

Vam continuar pel carrer Montegón fins arribar al convent de Sant Agustí, (segle XVIII) en passar per davant de l'edifici unes lletres gravades en ceràmica ens indicaven «Les monges, palace hotel» i la figura de tres mongetes de fang. Un detall curiós que ens van contar és que els campanars de les diferents esglésies d'aquesta zona d'Alacant estan molt a prop i el toc de campanes estava sincronitzat amb els campanars veïns, per evitar així haver de tocar totes a la vegada. Vam arribar a la plaça de l'Ajuntament on es veien les dues torres i la cúpula.

A la nostra dreta hi havia un edifici de nova construcció, però que a travès del vidre es veien les restes arqueològiques, hi havia restes de l'antiga muralla i la porta Ferrissa. Vam seguir pel carrer de la Vilavella, segons ens van contar calia diferenciar la vila vella de la vila nova. Van eixamplar la muralla dues vegades. A l'altra banda del carrer hi havia l'antiga llotja gòtica dels segles XIV i XV, ara formava part de la conselleria de comerç. 

En creuar pel carrer Cavallers vam veure l’ajuntament des de l'altra banda, ara les dues torres lluïen millor sobre la resta d'edificis. Vam endinsar-nos pel carrer Jorge Juan, hi havia una zona de cases benestants, abundava la forja treballada i els balcons tancats en vidre i fusta. Els detalls i el treball de les façanes feien de la passejada un espectacle, si sabíem apreciar el conjunt.


Basílica de Santa Maria
Ara arribàvem a la plaça Santa Maria, darrera hi havia la basílica de Santa Maria, la qual va patir alguns incendis. Ens vam aturar a la plaça per contemplar la impressionant façana barroca.

Segons ens van explicar hi havia certa rivalitat entre la Basílica de Santa Maria i la catedral de Sant Nicolau, Santa Maria era més antiga, i estava vora la mar, ara hi havia alguns carrers fins al port. Sempre hi havia picabaralla per les campanes, entre Santa Maria, l’ajuntament i Sant Nicolau, cadascú volia que l’hora bona fora la seua. Santa Maria tenia una plaça davant més gran que Sant Nicolau.


La llegenda del Benacantil
Vam seguir pel carrer de la Vilavella, a la nostra esquerra a través d’un carreró es veia el castell i el Benacantil, la roca recordava el perfil d’un rei musulmà. A partir d'aquesta història, que evidència com ens agradava posar-li cara i ulls a les muntanyes i posar-los nom. De seguida l'imaginari popular va tindre bona base per traure-li una llegenda a la roca, i heus ací el que ens van contar:

Hi havia una vegada un cabdill moro que tenia una filla, i aquesta tenia dos pretendents. El rei els va fer dos encàrrecs, i els va dir que aquell que portés primer la comanda es casaria amb la seua filla.

Almansor va sortir a per seda i Alí havia de portar aigua a Alacant. El cas és que Almansor se'n va anar i Alí es va quedar festejant la princesa, i aquests dos es van enamorar, i en tornar Almansor amb l'encàrrec. El rei va decretar que Almansor havia guanyat, ja que Alí no havia acabat la seua faena, però la princesa i Alí estaven enamorats. 

En decidir el rei que el vencedor era Almansor i era el que s'havia de casar amb la seua filla Alí i la filla es van tirar pel penya-segat. Per la consternació del rei davant de la tragèdia va quedar el seu perfil marcat per sempre més a la muntanya del Benacantil.

El carrer travessava l'antiga muralla que s'enfilava per dalt de la muntanya, i a la nostra dreta en un descampat es veien restes d'aquesta. Vam passar per davant del col·legi Sant Roc, ací es van trobar restes d'època paleocristiana i restes d'un temple jueu. 

Vam davallar fins a l'entrada del túnel interior que donava accés a l'ascensor per pujar al castell, hui no hi havia temps per seguir el camí a peu, per això vam elegir l'opció fàcil. Un escut a terra ens recordava les següents paraules: «Alacant la millor terreta del món».

El castell de Santa Bàrbara
Finalment vam arribar dalt del castell de Santa Bàrbara, la fortalesa imposava molt als caminants i les vistes ens feien fer un repàs de la geografia més propera. Al nostre davant hi havia la serra Grossa, i més al nord el Puigcampana, que era un baluard fàcilment distingible des de molts punts.

Vam esmorzar mentre admiràvem les vistes en un dia clar i de cel blau. En acabar d'esmorzar vam seguir la visita pel castell.
L'episodi de la Mina.
Ens van situar en l'episodi de la guerra de Successió, i en especial al seu desenvolupament dins del castell d'Alacant. Els anglesos ens van ajudar i van fer costat a l'arxiduc Carles d'Austria, dintre del conflicte internacional que va suposar, on els Països Catalans vam ser els més perjudicats, amb el decret de Nova Planta i l'abolició dels Furs, decretat per Felip V, i en conseqüència també l'anul·lació de l'autogovern, que encara no l'hem recuperat.

L'any 1708, el francès Belda va vindre a pactar la rendició de la fortalesa, en no rendir-se, els francesos van fer una mina per entrar. Els anglesos es van mantenir molt forts, finalment van dinamitar la mina i van guanyar els francesos la batalla. A Alacant hi ha encara el barri de la Mina.

Vam passar per diferents baluards, terrasses, sales, on hi havia informació i fotografies de la ciutat d’Alacant antigues, diferents vistes també d’Alacant amb molts dels edificis emblemàtics que havíem vist. Ressaltava per la seua altura l'hotel del sol, que durant un temps va estar aturada la seua construcció per ser l'edifici més alt de tot l’Estat Espanyol, i això des de Madrid no ho podien tolerar.

Vam pujar a la Pilastra del Castell, que era l'explanada més elevada. Allà dalt es divisava tota la costa, i més enllà, l’illa Plana o Tabarca. Després, en endinsar-nos per les entranyes del castell, vam passar pels diferents portals d'accés amb les pedres rosegades pel temps. Hi havia el museu, on es podien veure diferents peces antigues. En una de les terrasses hi havia dos guerrers amb l'armadura lluitant.

En davallar uns arcs sense més ornaments em va recordar als arcs de la Cartoixa d’Escaladei.
Finalment hi havia una sala noble que estava coberta per molts dels escuts nobiliaris que penjaven de les parets i que havien tingut relació amb Alacant. Hi havia l'escut nobiliari de Lledó i de Brotons.

Vam creuar la porta d'eixida i vam davallar ja fora de la fortificació. En un raconet ens vam aturar per reflexionar sobre la presa del castell per part de Jaume II, i com s’ha amagat aquesta part de la història.

La Presa del castell
Va ser Jaume II, net de Jaume I qui va conquerir el castell als musulmans i cal fer una reivindicació d'aquest fet. Hi van fer una representació teatral de la presa del castell, un dels objectius de la representació era explicar la història verídica, i posar les coses al seu lloc, i més endavant posar una placa de la presa del castell per Jaume II.

Les vessants del castell tenien una verdor brillant que li donaven un encant al monument, amb tot el que havia plogut darrerament l'herba cobria cada pam, i cada racó, i recordava un castell de zones del nord més plujoses. La baixada del castell era agraïda, mentre anàvem tenint diferents panoràmiques del castell i del Benacantil, cada vegada més elevats i llunyans, i de la ciutat d’Alacant cada vegada més propera. 

Vam parar en un replà de la baixada, i els companys ens van parlar de la importància de l'aigua, que era un element clau per la pervivència de la població d’Alacant. Hi havia dues fonts natural d'aigua; la Goteta i la Font Santa. De la Goteta van fer canals a l'època cristiana. Conta la llegenda que Jaume II va clavar l’espasa a terra i va brollar una font d'aigua.

Les Fonts de Garrigós
Vam acabar de davallar fins arribar a la porta de les fonts de Garrigós. Allà ens esperava un vell amic, Joaquim Torres. Mentre esperàvem per entrar va passar un accident que ens va colpir i ens va deixar sense respiració. De moment vam veure que de dalt nostre, des d’un mur de més de dos metres, una bola peluda queia i s'estavellava al terra amb un soroll estrepitós, tot seguit continuava amb un gran ploriqueig esgarrifós. 

Era un gos de la grandària d'un gat gran, que havia perdut l'equilibri i havia caigut al buit, als nostres peus. Va ser un moment amarg que ens va colpir l'ànima, pobra bestiola!. Pensàvem que s'havia rebentat per dins. Poc després van vindre els seus amos i el van agafar en braços, el gos es va calmar, i a poc a poc va deixar de ganyolar.

Nosaltres però vam entrar als pous de Garrigós, eren tres basses gegants picades a la pedra on encara en alguna podíem veure els senyals dels picapedrers. Ara però no tenien aigua, i estaven ben eixutes, però antigament s'omplien d'aigua, ara la llum blava recordava l'aigua i al pou central hi havia una pica de pedra. 

A la darrera bassa hi havia una escala estreta de pedra que rodava la paret rodona fins a fondre's al sostre, i amb un joc de llums es veia la silueta d'una persona baixant amb un fanal. La imatge s'esvania quan arribava a un cert esglaó, i tornava a aparèixer baixant acatxat fins que tornava a desaparèixer, i així indefinidament.


L'ermita de Santa Creu
Vam eixir dels pous i vam visitar l'ermita de Santa Creu, era una xicoteta capella bastida al raser del Benacantil, immersa en el nucli antic, voltada de casetes baixes amb algun carrer engalanat amb grans cossiols de plantes i flors.
Vam seguir el nostre recorregut pel centre d’Alacant, ens vam aturar davant del teatre, era un lloc de cases senyorials, on vivia la burgesia. Allà també ens van explicar una peculiaritat, era el lloc on estrenaven les companyies de teatre moltes obres, i si ací triomfaven l'estenien a tot arreu.
Vam acabar prop del mercat, des d'on vam agafar l’autobús de tornada cap a l’Albufereta, on havíem passat la nit a casa de Vicent Iborra.
Gràcies Vicent per la teua hospitalitat i el que ens has contat, també a Graeme i Anna per les explicacions i aquesta ruta tan bonica per Alacant.





Ficucs monumental

 Monument a Jose Canalejas a Alacant

 Passeig a Alacant

 Primera trobada per fer la visita

 Ficus monumental a Alacant

Casa de les Bruixes


Escultura  al carrer

 Edifici de Correus

 Edifici de correus

 Ficus a la plaça de les Barques o de Gabriel Miró

 Edifici de correus

Aiguadera a la plaça de les Barques o de Gabriel Miró

 Passeig d'Alacant


 Impressionants ficus

 Catedral de Sant Nicolau

 Catedral de Sant Nicolau

 Orgue de la catedral de Sant Nicolau

 Vista del castell de Santa Bàrbara



 Convent de Sant Agustí





 Plaça de l'Ajuntament

 Torre de l'Ajuntament per darrera

 Restes de l'antiga muralla i la porta Ferrissa

 Ajuntament d'Alacant

 Edificis amb forja treballada del carrer Jorge Juan

 Edificis del carrer Jorge Juan


 Impressionant porta barroca de la basílica de Santa Maria

 Vista del castell i el perfil del Benacantil dibuixant el rei musulmà


 Muralla d'Alacant


 Els ficus del castell


 Castell de Santa Bàrbara

 Esmorzar al castell de Santa Bàrbara

 Vista des del castell de la serra Grossa, el Puigcampana i Alacant


Forat de la Mina

 Museu dins del castell

 Castell de Santa Bàrbara

 Castell de Santa Bàrbara

 Vista d'Alacant des del castell

 Vista de la mar i el barri de l'Albufereta

 Un dels portals del castell



 Museu del castell

 Vista del castell de Santa Bàrbara

 Vista del port d'Alacant des del castell

 Imatge del pot d'Alacant des del castell


 Dos guerres al castell

 Vista de la Serra Grossa i el barri de l'Albufereta

 Els canons del castell

 Vista d'Alacant des del castell


 Castell de Sant Ferran

 Vista de la serra Grossa 


 Castell i vista del port i el cap de Santa Pola


 Mosaic al castell




 Escuts nobiliaris



 Baixem del castell de Santa Bàrbara


 Castell de Santa Bàrbara

 Vista d'Alacant

 Vista del castell de Santa Bàrbara

 Fonts de Garrigós

 Fonts de Garrigós

 Fonts de Garrigós


 Ermita de Sant Roc


 Carrer engalanat d'Alacant

 Ermita de Santa Creu

Vista d'Alacant

 Castell de Santa Bàrbara




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada