Caminem entre vinyes.
Era el segon dia de la trobada del
Fem Camí 2018, però aquesta vegada si que vam fer l'etapa completa de
Sant Sadurní d'Anoia a
Vilafranca del Penedès. Com sempre, acompanyats de gent de moltes comarques i pobles diferents, aquesta vegada ens vam aplegar gent de
Mallorca, d'Andorra, de Catalunya i del País Valencià per fer el Camí.
Després d'esmorzar a la plaça, de fer les presentacions i explicar que era el Camí vam iniciar la marxa
Teníem encara el record al cap de les explicacions que ens havien fet el divendres al Centre d'Interpretació del Cava, on ens havíem capbussat amb aquest art i la seua història. Vam eixir de Sant Sadurní i vam creuar la riera de Lavernó, ja al terme de Subirats. Per cert aquesta no estava massa neta i tenia un aspecte una mica fantasmagòric al moment de creuar-la.
Vam eixir pel camí de can Batista, envoltats per vells ceps retorçuts que any darrera d'any feien el raïm que enaltia al Penedès. Vam seguir per una zona més emboscada fins arribar a poder veure a l'horitzó com es perdien les fileres de vinyes, tapades per la boira que ens donava aquest dia una mica ombrívol. Havíem passat ja la verema, els sarments encara vestits de verd començaven a traure algun pàmpol groc, que ens indicava la vinguda de la tardor. Ara les vinyes esperarien a la vinguda del fred, per despullar-se del seu abric i tancar el cicle de les estacions.
Fem parada a un celler
Vam arribar a la primera parada, al celler Albet i Noya, on ens farien una visita guiada amb degustació inclosa.
Ens van parlar del conreu ecològic de les seues terres, a les quals no els tiraven herbicides, i combatien els fongs amb sofre, coure, i feromones. La finca tenia una extensió al voltant de 90 hectàrees, en la qual també estaven treballant amb la recuperació de diferents varietats antigues.
Vam baixar al celler on els tonells s'arrengleraven a la gran sala, on milers de litres de vi reposaven i coïen la seua fermentació. Segons ens van explicar la Denominació d'Origen Clàssic Penedès agrupava algunes comarques, i especialment la varietat Xarel·lo, amb l'objectiu de fer un vi natural, també es posaven sucres i llevats dins de l'ampolla. El vi estava dos anys a la bóta, aquesta es podia fer servir una vegada o dos, i després es revenia a zones on feien wiski, normalment anaven cap a Irlanda.
Depenent de la fusta de la bóta donava uns aromes o uns altres, la fusta del roure era porosa i això aportava uns determinats aromes.
Ens van donar una copa amb una miqueta de vi i vam notar l'olor i el vam paladejar el seu gust, segons ens van indicar ho havíem de fer molt lentament. Ens vam impregnar d'aquell olor i d'aquell gust. Dins de l'edifici vam pujar a la torre, l'interior estava pintat amb vinyes que li donaven una gran bellesa.
Sant Pau d'Ordal i Sant Sebastià dels Gorgs
Vam deixar el celler i vam seguir el camí cap a Sant Pau d'Ordal, al poble vam visitar una botiga amb productes apícoles. Vam poder comprar mel i vam veure algunes bresques amb el vidre farcides d'abelles.
Després vam anar a dinar al pavelló del poble, era una gran sala amb moltes taules i cadires, amb pancartes que feien honors a la defensa de la llengua i del país, que engalanaven l'espai i li aportaven caliu. Vam poder menjar i vam fer festa. En acabar vam abandonar el recinte i vam seguir el nostre camí.Vam passar per l'església de Sant Pau d'Ordal i vam continuar amb l'etapa.
Vam seguir per un trosset més emboscat, i després vam arribar a un paisatge de camps de ceps on caminàvem a la vora de les vinyes. A l'horitzó no es veien grans muntanyes, era un trencaclosques de camps de diferents dimensions que anaven adaptant-se a les petites elevacions que el terreny anava tenint, sense arribar a ser una superfície totalment plana.
Vam arribar al
monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, vam poder contemplar la portalada romànica amb la façana treballada, després ens vam fer una foto de grup per recordar el moment i vam seguir el Camí. Ara el paisatge eixamplava la nostra visió amb un oceà de verdor amb onades de vinyes. Vam seguir el camí de
la Granada fins arribar al poble, ens vam aturar a un peiró i a una ombra per beure i apaivagar la set que la calor ens havia donat. Vam arribar al poble de la Granada i vam fer la visita al celler cooperatiu. Després de fer un tast i degustar una mica de cava vam seguir endavant.
El vi a l'època romana
Ara el dia ja començava a decaure i la claror anava esmorteint-se. Al mig dels camps ens vam trobar un panell cilíndric on ens feia referència al
consum del vi en època romana.
Us en faré un resum del més interessant:
A l'època romana el vi es va generalitzar com un aliment de consum per tota la població, des de l'emperador fins als esclaus, a diferencia de les cultures anteriors que sols el bevien les classes benestants. Evidentment es marcarien certes diferències, i la qualitat del vi no seria igual per uns com per uns altres depenent del poder adquisitiu.
El vi seria símbol de cultura, i diferenciaria al romà del bàrbar. A les celebracions i en els seus grans banquets portar un gran vi era símbol d'un alt estatus. Un adult podia veure al voltant d'un litre de vi diari. Es prenia en els tres àpats i es consumia rebaixat amb aigua i aromatitzat amb altres substàncies.
Una imatge il·lustrava el moment quan els romans bevien vi.
Vilafranca
Vam fer el darrer tros que ens quedava fins a
Vilafranca, arribàvem pràcticament fosquejant mentre caminàvem pels carrers de Vilafranca, cansats però contents d'haver completat l'etapa. Vam passar per la vora de l'església, ja il·luminada. Ara ens quedava preparar-nos per sopar en un parc amb taules al carrer, envoltats dels companys d
el Camí, gent nova que havíem conegut eixe dia, i amics que feia temps que coneixíem. Ens calia descansar, ja que a l'endemà havíem de fer encara la visita de Vilafranca.
A
l'enllaç del wikiloc podeu veure la ruta descrita.
 |
| Rotllo típic de la zona per esmorzar |
 |
| Esmorzar a la plaça de Sant Sadurní |
 |
| Fem el rogle a la presentació d'el Camí |
 |
| Cavalls a la vora del camí. |
 |
| Riera a prop de Sant Sadurní |
 |
| Vinyes i paisatge del Penedès |
 |
| Un cep retorçut |
 |
| Paisatge de vinyes al Penedès |
 |
| Interior del celler amb els tonells de vi |
 |
| El celler de'Albet i Noya |
 |
| Interior de la torre del celler d'Albet i Noya |
 |
| Preciosa torre d'Albet i Noya |
 |
| Fem camí cap a Sant Pau d'Ordal |
 |
| Típus de rusc a Sant Pau d'Ordal |
 |
| Rusc amb abelles a Sant Pau d'Ordal |
 |
| Pancarta al pavelló esportiu de Sant Pau d'Ordal |
 |
| Mural a Sant Pau d'Ordal |
 |
| Església de Sant Pau d'Ordal |
 |
| Paisatge del Penedès |
 |
| Caminem entre vinyes |
 |
| Trencaclosques de camps al Penedès |
 |
| Paisatge del Penedès |
 |
| Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs |
 |
| Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs |
 |
| Façana romànica de Sant Sebastià dels Gorgs |
 |
| Façana romànica de Sant Sebastià dels Gorgs |
 |
| Pel paisatge del Penedès |
 |
| Fem un a parada al peiró de la Granada |
 |
| Campanar de la Granada |
 |
| Celler cooperatiu |
 |
| Celler cooperatiu de la Granada |
 |
| El celler cooperatiu de la Granada |
 |
| Pel paisatge de vinyes de la Granada a Vilafranca |
 |
| El vi a l'època romana |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada