dimarts, 31 de març de 2020

Caminada per la Marina Alta i Baixa: de Xaló a Tàrbena. Dotzè dia del viatge dels primers passos d'el Camí.19/7/2005.

Deixem Xaló19/7/2005
Ens vam alçar al  poble de Xaló, a l'immens poliesportiu folrat de matalassos. Jo em vaig gitar a la part de darrera, cadascú va agafar el seu lloc. Pel matí ens vam acomiadar de Lluís que se n'entornava a Cardedeu, ja que li feien mal els genolls i va haver d'abandonar. A part en dos dies començava una ruta per la Garrotxa i el Ripollès.
Vam eixir de Xaló i vam veure allà lluny el coll de Rates, antigament i més correctament coll de Raptes, a causa que per aquelles contrades els bandolers feien de les seues.


Coll de Raptes
Anàvem pujant, deixant la vall de Xaló allà baix, ens envoltaven molta quantitat de fruiters; cirerers, pomeres i pereres. L'altra gent es trobava més avançada, jo anava una mica més endarrerit, sumit amb els meus pensaments; contemplava el paisatge,  m'endinsava en els colors, els aromes i el meu caminar. La pujada em fatigava i tants dies de convivència em resultaven pesats, portàvem molts dies junts i  de vegades moltes hores seguides, per això sumir-me amb els meus passos i els meus pensaments em venia molt bé.



Fes-te del color de la terra on ets
Vam arribar a un mirador on estava el relleu de la comarca, les muntanyes que veiem, així vam arribar al coll de Raptes, que separava sa vall de Tàrbena i la vall de Xaló. Vam arribar al bar d'un anglés, vam seure una estona i qui va voler va prendre alguna cosa fresca. Va resultar que l'anglés no entenia el català, vaja, si en vols més para el cabàs!, o com deia el Lluís fes-te del color de la terra on ets. Després del descans ens vam fer una foto al panell  on deia benvinguts a sa vall de Tàrbena, havíem arribat a la Mallorca Peninsular, sols ens quedava pujar un turonet.



Tàrbena
En la pujada cap a Tàrbena vam trobar una font que rajava aigua freda, el grup ens estava esperant en passar el coll,  per allí va passar el fill de Pinet amb la furgoneta. Ara veiem  Tàrbena a prop nostre, baixàvem per la carretera fins arribar a Tàrbena. Cartells en salat ens anunciaven que ens trobàvem en territori repoblat pels mallorquins.
Vam anar cap a l'ajuntament per parlar amb el regidor de cultura, va acollir molt bé  la idea i ens van dir que ells tenien pactes amb les Balears, que es sentien més mallorquins que valencians.

Can Pinet
Vam anar a parar a la plaça on estava el bar de can Pinet, ens vam passejar pel seu museu,  aquell restaurant històric ple de records, de banderes de tota mena, de figuretes, d'eines penjades del sostre, on podies passar-te hores escorcollant cada raconet. Ens havia reservat una taula a part a la zona més interior. La música de la terra acompanyava el dinar, em vaig emocionar algunes vegades en sentir Al Tall, les cançons de sempre, va ser molt emotiu.


Un nou santuari
Per la vesprada Pinet ens  va portar cap a la discoteca, una nau preparada per albergar la joventut de la zona, però que finalment l'ajuntament de  Tàrbena no li va donar els permisos d'obertura quan la tenia acabada.  Vam deixar les motxilles a la discoteca anomenada Nexo i llavors va aparèixer el capellà i vam pujar amb el seu cotxe i ens va portar al santuari que estava construint; estava en obres, tenia una part de l'església feta, però molta part hi havia sols els fonaments, i ens va explicar el seu projecte, però en alguns trossos no hi havia ni fonaments encara.

La posta de sol
Abans de la posta de sol vam pujar a un turonet elevat on es veien totes les serres del voltant; la serra de Bèrnia, Aitana, la serra del Ferrer i al fons Tàrbena. El conjunt de serres li donaven a la vall un aspecte ancestral.


La nit a la "discoteca"
Després de contemplar la posta de sol vam anar cap a la discoteca on vam començar a tafanejar. Hi havia un munt d'aparells i eines, així com alguns focus que no van arribar a encendre's mai, boles platejades de discoteca que la pols les havia cobert. Allò valia una fortuna, eren molts diners invertits per finalment que no li donaren el permís d'obertura i se n'anés tot en orris. Era per acabar no parlant-se amb l'ajuntament. Tampoc entenia com es podia fer una inversió d'aquestes dimensions sense tindre tots els permisos abans previstos.


Nexo
La nit va ser estranya, " tota la nit a la discoteca", crec que mai havia estat tantes hores seguides en una discoteca, però aquesta vegada ho vaig aguantar prou bé. Ens vam poder llavar a la goma de la terrassa. Aquelles llums mai van enlluernar, ni per aquelles barres es va vessar cervesa, ni van relliscar gots de ginebra, ni van haver-hi  parelles als racons besant-se apassionadament, sols la pols i el tancament van empastifar aquell recinte. Estàvem envoltats per  aquelles pintures a les parets evocant ambient galàctic, i el nom en gran de la discoteca Nexo. També era una vessant de Pinet que no ens esperàvem. Vam  dormir els xics baix  i les xiques dalt.

Panell de benvinguda a sa vall de Tàrbena


 Tàrbena



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada