dilluns, 23 de març de 2020

Caminades per la Ribera d'Ebre. Paratge natural de Sebes. Flix. Ribera d'Ebre. Setè dia del llarg viatge. 1/8/2002.

Em vaig alçar, em vaig llavar a la safa, vaig desdejunar i vaig començar la ruta. Vaig creuar el pont sobre el riu Ebre per arribar al paratge natural de Sebes,  el paratge em quedava a la riba dreta mirant cap al Nord. Vaig seguir per una pista amb el cotxe i em vaig aturar al costat d'una caseta.


Em vaig endinsar per una passarel·la de fusta. Primer vaig passar pel tamaritar, que era un bosquet de tamarits, era un bosc concret de zones molt humides, pantanoses com la que em trobava. El tamarit aguanta molt la sal. La passarel·la s'endinsa per un senillar per sobre d'un estany natural  que acaba en una caseta de fusta per observar la fauna.



Vaig entrar a la caseta i vaig observar els animalets que es movien a l'aigua. Hi havia alguns blavets, un es va posar molt a prop meu. També hi havia alguns animals molt grans que anaven més al fons, que podien mesurar mes d'un metre. N'hi havien molts i es movien a poc a poc,  i de vegades treien fora de l'aigua una part del dors, vaig deduir si podien ser silurs.

Vaig deixar el canyissar i vaig anar més enllà on es veia el bosc de ribera. Per una passarel·la em vaig endinsar  en mig de l'aigua, el senill i els arbres. Al final de la passarel·la vaig trobar un panell on ens feia referència de les diferents espècies  del bosc; Pollancres, àlbers, i salzes entre d'altres.


Pels meandres de l'Ebre
Després de fer aquesta part del camí a peu vaig tornar a pel cotxe per seguir la pista de terra, vaig deixar el cotxe a la part de la revolta, on  s'eixamplava la pista i vaig seguir a peu fins els meandres de l'Ebre. La visió que ens donava era  d'illes de vegetació  dins del riu on creixia el bosc de Ribera.  Vaig tornar cap al cotxe i vaig anar cap al castell de Flix.
Aproximadament el recorregut el podeu veure a l'enllaç, tot i que la traça l'he feta a posteriori.



La pujada al castell va ser molt fàcil, vaig deixar el cotxe a l'ombra d'uns ametlers  i vaig recórrer a peu la pista fins al castell. Tenia una visió de l'Ebre impressionant.

 El recorregut el podeu veure a l'enllaç del wikiloc.



Cap al Segrià
Després de visitar l'embassament de Riba-roja vaig fer cap a Maials al Segrià. Una nova comarca m'esperava. La part del sud de la comarca es veia més muntanyosa. Pel que feia a Maials i la Granja d'Escarp  hi havia turons, era tot prou sec amb conreus d'oliveres. A causa de les gelades de l'hivern passat, on  van arribar a  temperatures de 14  i 15 graus sota zero, els arbres havien quedat  molt malmesos, encara que moltes estaven rebrotant. Vaig buscar un lloc per passar la nit dins la furgoneta.



Quan arribava el capvespre cada dia hi havia el moment delicat de trobar un lloc apartat i tranquil per poder descansar i passar la nit, més o menys prop d'on tenia pensat començar la ruta el proper dia. Aquesta vegada vaig trobar un descampat a Maials. Algunes sensacions anaven travessant-me en els moments de pau, especialment  quan es ponia el sol.


La solitud, per haver deixat endarrere les persones estimades, i quan  ja portava alguns dies sol, l'enyorança  de la casa i de la meua gent, però també la llibertat  de poder moure'm i triar cada dia on volia anar-hi sense massa lligams. També l'altra sensació era la por, que vingueren per la nit i em pogueren fer mal. Però les vivències que anava tenint cada dia superaven tots els entrebancs.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada