Caminem d'Alcalà de la Jovada a Planes 11/11/2015
Alcalà de la Jovada
Una nova vivència del Camí omple les nostres entranyes, ens trobem amb amics i amigues, noves persones i antics companys de Camí, amb el guiatge del gran
Graeme i un paisatge on és conjugaven els colors de tardor i les formes, antics poblats de moriscos on les arcades dibuixaven en el temps la tragèdia amarga de la seua expulsió, on la història escrita amb sang en aquest cas ens posa a nosaltres en el costat dels roïns.
Entranyable caminada que ens queda enganxada a la pell en la qual moltes olors i colors ens endinsen en un paisatge privilegiat.
Vàrem iniciar les nostres passes a Alcalà de la Jovada, poble d'Al-azraq, on podíem veure la font amb el seu esguard, i la placa que recordava el seu castell, segons sembla l'església, al mig la plaça és de les poques que conserva encara els trets de les antigues mesquites.
En poc de temps ja vàrem tenir la primer petjada dels antics moriscos que ens acompanyaria tot el camí, el poblat morisc dels Benialins, vàrem recórrer les antigues cases que portaven 400 anys abandonades des de la barbàrie del 1609.
Beniaia
Poc després ens vàrem trobar amb el segon poble Beniaia, poble menut com tota la vall d'origen morisc com ens deia el seu nom. Vàrem fer un mosset en eixir del poble als llavadors, vàrem gaudir de la font i dels colors de tardor que li donaven un encant a l'indret.
Poc després de fer una miqueta la senda de muntanya vàrem arribar a una de les perles del recorregut, el poblat morisc de la Queirola, recordàrem la tragèdia de l'expulsió i la marginació a la qual estigueren exposats aquella pobra gent, no sols el fet de convertir-se al cristianisme sinó també totes aquelles tradicions que no compartien, com menjar poc o parlar en català com els cristians.
Posava els pels de punta passar sota dels arcs i el sostre mig ensorrat de teules morunes, una sensació estranya entre les bellesa de l'indret i l'amargor de la tragèdia.
El Carst
Vàrem caminar per veure una altra perla preciosa d'aquesta comarca; el Carst , que és una antiga formació geològica la qual crea una depressió sobre les roques formant un gran penya-segat, que s'omple dels colors de la tardor per aquesta època. Aquesta vegada és el paisatge espectacular qui ens deixava bocabadats.
Margarida, Catamarruc i Planes
Vam tornar cap al poblat de la Queirola per seguir el camí cap a Planes. Amb els companys i companyes vàrem seguir cap a Margarida Catamarruc i finalment Planes, on vàrem poder dinar, en acabar l'àpat vàrem fer una visita pel bonic poble del Comtat, vàrem pujar al castell i vam visitar el seu aqüeducte. Em va captivar tant la bellesa de l'indret que quan vaig arribar al bar havia passat una eternitat i ja no quedava quasi ningú.
Una caminada estava impregnada de molt bones sensacions, els colors de la tardor, la història escrita en les pedres, els vells amics, que caminem junts després de molt de temps. Les cançons que s'enfilen sobre els pins, i sobre tot la il·lusió i les bones vibracions de compartir amb la gent aquest preciós projecte que és el Camí per la nostra terra.
Alcalà de la Jovada
|
El rogle a Alcalà |
|
La font amb l'esguard d'Al azraq |
|
Església on hi havia l'antic plau d'Al- Azraq |
|
A la vora d'Al azraq |
Pel camí de BenialinsPoblat morisc de Benialí
|
Vista del Benicadell |
|
Beniaia (Alcalà de la Jovada) |
|
Llavadors de Beniaia |
|
Font als llavadors de Beniaia |
|
Esmorzar als llavadors de Beniaia |
|
Llavadors de Beniaia |
|
Llavadors de Beniaia |
|
Les taules dels llavadors de Beniaia |
|
Llavadors de Beniaia |
|
Beniaia al nostre darrera |
Poblat morisc de la Queirola
|
Ortigues al poblat de la Queirola |
El carst
|
Ens reagrupem |
|
Fem camí cap a Catamarruc |
|
Camí de Planes |
|
Catamarruc i de fons el Benicadell |
|
Per un camp de cirerers |
Margarida (Comtat) |
Una mutació un poc estranya |
Camí de Catamarruc
Catamarruc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada