dimarts, 17 d’agost del 2021

Caminada per l'Alacantí

 De la Torre de les Maçanes a Xixona 21/2/16

La Torre de les Maçanes
Vam iniciar el segon dia de caminada per aquesta preciosa comarca.  Hi havia gent nova aquesta jornada, com el grupet de Cocentaina de l'Associació Sajolida i Joan, Enrique, Maite i Juan. D'altres repetíem i altres persones que havien vingut el dissabte no podien vindre. Però bé, amb tot això seguíem fent el Camí per l'Alacantí. 

Corral dels Matets

Durant molt de tros seguíem el camí de Sant Jaume. Un dels indrets que em va sorprendre i em va agradar molt va ser el corral dels Matets, aparentment un simple corral amb algunes parets de pedra seca, però en escodrinyar entre les pedres vam veure que hi havia un forat. Vam endinsar-nos en l'ombra del laberint,  amb la curiositat al cos, i el plaer de trobar una aventura sota terra.  Vam trepitjar les  galeries, vam caminar sota la roca per tot els  túnels interiors, era impressionant!.


Els masos del camí
Vam deixar el corral dels Matets i vam seguir per la senda que davallava, vàrem passar un trosset on l'amo havia posat molta terra apilonada per dificultar el pas, però encara ho feia més divertit si teníem  uns tobogans  que pujaven i baixaven.
Finalment vàrem arribar a un  mas, un dels molts que trobaríem a l'etapa, " el mas del Rancho Boyero".  Joan ens va explicar que al turonet de davant hi havia un jaciment arqueològic. Després de parlar una mica del mas i acomiadar a la gent de Cocentaina, que ens deixaven ací, vàrem seguir. Si miràvem a dalt la muntanya es veia una construcció, hi havia una caseta i a la vora  la nevera del Surdo. 


Mes endavant vàrem esmorzar al mas de Casablanca on hi havia  un lledoner impressionat, després de cantar algunes cançonetes i recuperar forces vàrem seguir descobrint aquestes perles. Mentre esmorzàvem es varen afegir al grup Jaume Baró i un amic del Campello.
Alguns masos més ens varen sorprendre pel camí, uns més endreçats, d'altres ja en runes, així com el pi  engalanat de terrassetes de pedra seca. Més avall hi havia el mas dels Terrers amb el seu jardí de cactus, que era  molt bonic. A poc a poc la roca del Migjorn ens marcava l'horitzó i als seus peus s'arrecerava Xixona que començava a veure's, com el final del nostre viatge. 


Davant del Juncaret una espècie de mas o d'ermita  molt  deteriorada ja, intentava aguantar-se dreta. En girar-me em va sorprendre el Cabeçó d'Or, ja que la seua cara sud era molt escarpada i de forts penya-segats. Finalment vàrem arribar a l'ermita de Sant Antoni on jo tenia el cotxe, ja que l'havia portat per la nit.


Xixona

Vàrem fer un mosset al jardinet de l'ermita i després vàrem fer camí cap a  Xixona i  ens vam fer un bon gelat  de "terró" de Xixona.  Per rematar el recorregut Pau  ens va fer un guiatge per Xixona, ens va portar pels punts més rellevants, la plaça  Major era molt allargada, relluïa els edificis més emblemàtics de la ciutat, hi havia el Casino i altres construccions que li donaven a la plaça una bellesa i una solemnitat especial. 


Tereseta

Vàrem seguir,  ens va captivar l'esguard de Tereseta, asseguda al banquet, ara eternitzada per voluntat del poble en forma d'estàtua,  refermava el voler d'un poble a aquesta persona.   Vàrem pujar els carrerons tortuosos del nucli antic i  en un de tants vàrem veure un grupet de gent  jugant a pilota valenciana, un espectacle poc comú. 

 

El castell de Xixona

L'essència  del torró ens la trobàvem a cada cantó, en un mural immens,  o la casa de la saboneria on després va ser fàbrica de torró.
Vam pujar "camunt"  i en arribar dalt  el castell era nostre, i una torre i alguns llenços coronaven el turó. Teníem una vista general del poble de Xixona i una panoràmica per l'est de la serra Grossa i d'Alacant i  pel nord del Cabeçó ens cobria el paisatge. En baixar "cavall" vàrem visitar l'església vella, on sols quedava la porta, vàrem passar per l'església Nova i ens vàrem acomiadar de Tereseta,  que seguiria eternament amb el seu esguard al banquet. 


La Torre de les Maçanes

Vàrem  tornar a la Torre i  vam fer una visita final dels punts emblemàtics de la Torre de les Maçanes, per tancar el cap de setmana.  Pau ens va explicar una mica la història de la torre i els seua antics usos, vàrem veure la casa fortificada i els  grans oms de l'església. Ens va explicar també la curiosa i interessant festa  de la processó dels pans, on les xiques passejaven pel poble  un pa al cap durant les festes majors. Ací acabava aquesta bonica experiència d'aquest cap de setmana per terres de la Marina Baixa i l'Alacantí.
Moltes gracies a tots i a totes les que ho heu fet possible, en especial a tu Joan i a l'associació el Rentonar.


La Torre de les Maçanes

 Els i les caminants a la Torre de les Maçanes

Eixim de la Torre de les Maçanes

Un aqüeducte a la vora del camí prop de la Torre


 Fent el Camí



 Fem el camí entre ametlers florits




Pugem la senda

Corral dels Matets

Un forat cap al desconegut

El corral dels Matets

 Dins la terra

La llum al final del túnel


Galeries subterrànies, falcant les pedres


Una eixida




 Imatge de l'Alacantí amb la roca de Migjorn  i l'eixida a la mar

 Fem camí amb els companys i les companyes






"El Rancho Boyero"




Muntanya amb un jaciment arqueològic

Les explicacions de Joan

" El Rancho Boyero"



Joan fent les explicacions de la ruta

Vista de la Nevera del Surdo







Vista de la Nevera del Surdo


Mas en runes


La nevera del Surdo

Lledoner al mas de Casablanca

Lledoner al mas de Casablanca

Lledoner al mas de Casablanca

Mas de Casablanca

Mas de Casablanca

Lledoner i el mas de Casablaca

Esmorzar al mas de Casablanca




La nevera del "Surdo"









Roca de Migjorn i Xixona a sota












































Xixona















Xixona




















Castell de Xixona





























Volta per Xixona




























La Torre de les Maçanes



























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada