Ensumant la terra: Caminada per l'Alacantí

dimarts, 17 d’agost del 2021

Caminada per l'Alacantí

De la Torre de les Maçanes a Xixona 21/2/16

La Torre de les Maçanes
Vam iniciar el segon dia de caminada per aquesta preciosa comarca. Hi havia gent nova aquesta jornada, com el grupet de Cocentaina de l'Associació Sajolida i Joan, Enrique, Maite i Juan. D'altres repetíem i altres persones que havien vingut el dissabte no podien vindre. Però bé, amb tot això seguíem fent el Camí per l'Alacantí.

Corral dels Matets

Durant molt de tros seguíem el camí de Sant Jaume. Un dels indrets que em va sorprendre i em va agradar molt va ser el corral dels Matets, aparentment un simple corral amb algunes parets de pedra seca, però en escodrinyar entre les pedres vam veure que hi havia un forat. Vam endinsar-nos en l'ombra del laberint, amb la curiositat al cos, i el plaer de trobar una aventura sota terra. Vam trepitjar les galeries, vam caminar sota la roca per tot els túnels interiors, era impressionant!.

Els masos del camí
Vam deixar el corral dels Matets i vam seguir per la senda que davallava, vàrem passar un trosset on l'amo havia posat molta terra apilonada per dificultar el pas, però encara ho feia més divertit si teníem uns tobogans que pujaven i baixaven.
Finalment vàrem arribar a un mas, un dels molts que trobaríem a l'etapa, " el mas del Rancho Boyero". Joan ens va explicar que al turonet de davant hi havia un jaciment arqueològic. Després de parlar una mica del mas i acomiadar a la gent de Cocentaina, que ens deixaven ací, vàrem seguir. Si miràvem a dalt la muntanya es veia una construcció, hi havia una caseta i a la vora la nevera del Surdo.

Mes endavant vàrem esmorzar al mas de Casablanca on hi havia un lledoner impressionat, després de cantar algunes cançonetes i recuperar forces vàrem seguir descobrint aquestes perles. Mentre esmorzàvem es varen afegir al grup Jaume Baró i un amic del Campello.
Alguns masos més ens varen sorprendre pel camí, uns més endreçats, d'altres ja en runes, així com el pi engalanat de terrassetes de pedra seca. Més avall hi havia el mas dels Terrers amb el seu jardí de cactus, que era molt bonic. A poc a poc la roca del Migjorn ens marcava l'horitzó i als seus peus s'arrecerava Xixona que començava a veure's, com el final del nostre viatge.

Davant del Juncaret una espècie de mas o d'ermita molt deteriorada ja, intentava aguantar-se dreta. En girar-me em va sorprendre el Cabeçó d'Or, ja que la seua cara sud era molt escarpada i de forts penya-segats. Finalment vàrem arribar a l'ermita de Sant Antoni on jo tenia el cotxe, ja que l'havia portat per la nit.

Xixona

Vàrem fer un mosset al jardinet de l'ermita i després vàrem fer camí cap a Xixona i ens vam fer un bon gelat de "terró" de Xixona. Per rematar el recorregut Pau ens va fer un guiatge per Xixona, ens va portar pels punts més rellevants, la plaça Major era molt allargada, relluïa els edificis més emblemàtics de la ciutat, hi havia el Casino i altres construccions que li donaven a la plaça una bellesa i una solemnitat especial.

Tereseta

Vàrem seguir, ens va captivar l'esguard de Tereseta, asseguda al banquet, ara eternitzada per voluntat del poble en forma d'estàtua, refermava el voler d'un poble a aquesta persona. Vàrem pujar els carrerons tortuosos del nucli antic i en un de tants vàrem veure un grupet de gent jugant a pilota valenciana, un espectacle poc comú.

El castell de Xixona

L'essència del torró ens la trobàvem a cada cantó, en un mural immens, o la casa de la saboneria on després va ser fàbrica de torró.
Vam pujar "camunt" i en arribar dalt el castell era nostre, i una torre i alguns llenços coronaven el turó. Teníem una vista general del poble de Xixona i una panoràmica per l'est de la serra Grossa i d'Alacant i pel nord del Cabeçó ens cobria el paisatge. En baixar "cavall" vàrem visitar l'església vella, on sols quedava la porta, vàrem passar per l'església Nova i ens vàrem acomiadar de Tereseta, que seguiria eternament amb el seu esguard al banquet.

La Torre de les Maçanes

Vàrem tornar a la Torre i vam fer una visita final dels punts emblemàtics de la Torre de les Maçanes, per tancar el cap de setmana. Pau ens va explicar una mica la història de la torre i els seua antics usos, vàrem veure la casa fortificada i els grans oms de l'església. Ens va explicar també la curiosa i interessant festa de la processó dels pans, on les xiques passejaven pel poble un pa al cap durant les festes majors. Ací acabava aquesta bonica experiència d'aquest cap de setmana per terres de la Marina Baixa i l'Alacantí.
Moltes gracies a tots i a totes les que ho heu fet possible, en especial a tu Joan i a l'associació el Rentonar.