divendres, 13 de març del 2020

Caminada pel Matarranya: circuit pel Parrissal. Beseit. Segon dia del llarg viatge. 27/2/2002

El circuit pel Matarranya 
Blai,  Tomàs i jo ens vam alçar a les 7 de la matinada  de la tenda de campanya plantada a Herbers (els Ports), on estàvem ubicats, per anar a fer la ruta pel Parrissal. Per arribar-hi des d'Herbers vam  passar per Pena-roja i Fontespatla. Vam quedar a Vall-de-roures, a l'entrada del poble amb Tàfol i Pau,  d'allí vam anar a Beseit i seguint les senyalitzacions vam arribar  fins al Parrissal, vam seguir  una pista vorejant el riu Matarranya fins arribar al pla de la Mina on hi havia tauletes per berenar i aparcament per deixar els cotxes.


Vam eixir caminant de darrera  de la caseta del pla de la Mina, vam creuar el bosc i vam seguir  per la senda pel costat del barranc, vam deixar el camí i vam agafar una senda  a la dreta, després d'un portell rocós teníem una visió del riu Matarranya, estàvem endinsats entre les  muntanyes.


Seguíem les indicacions del llibre Itineraris pels Ports de Beseit, concretament el seu itinerari 31 Circuit pel Matarranya. Vam arribar al coll de la Belenguera i després vam passar pels  masos de la Belenguera. Darrera de  la gran alzina  vam fer un descans i vam seguir. Ací ens vam veure una miqueta confosos, seguíem un replà, hi havia zones de camí que ens tapaven molt el bosc.


Resseguíem les fites de pedra prou clares, pujàvem i pujàvem fins arribar a una roca mirador,  allà sota  és veia un congost escarpat amb la roca Morera.  Ara ja baixàvem el cim de l'Arany, no tenia molta visibilitat ja que estava envoltat de pins, però era un punt geodèsic, i per buscar-lo ens vam separar de la senda. Després vam passar per un arc fet de roca, era l'arc de l'Arany. Seguíem el camí  de les moletes d'Arany, vam  començar a trobar marques de pintura. Vam  començar a tenir set, ens havíem acabat l'aigua.


El llibre ens indicava el  pouet de Borràs, no estàvem segurs si seria fiable, per trobar-se sec o per no ser bona l'aigua. Feia molta estona que caminàvem  i no veiem cap senyal, ens havíem de creuar amb el GR8 i no apareixia, pensàvem que ens havíem extraviat. Vam seguim endavant i vam arribar al pal de la intersecció. La paleta indicava Beseit i Caro.



Ens vam avançar Tomàs i jo  per l'esquerra per veure si trobàvem una font per omplir l'aigua. Davallàvem i davallàvem, semblava que no s'acabava mai, finalment en una revolta hi havia una font que regalimava un xicotet rajolí d'aigua a un cabiró, l'aigua era fresca, i calia omplir les ampolles, tot i que amb dificultat per no cabre dretes al xicotet espai. Un cop satisfeta la set vam  pujar la carena i vam seguir l'itinerari.


Vam seguir la senda i vam arribar al clot de la Maçana i als masos de Maçana.  Vam baixar el barranc de l'Espasa i el vam seguir per la seua vessant esquerra, encara que alguna vegada canviàvem a l'altra vora, vam arribar al curs alt del Matarranya, normalment sec. Vam seguir  el curs del torrent. Vam arribar al pont de la Guimerana, que era un xicotet estret. Ara l'eix directriu seria el riu Matarranya i si agafàvem alguna senda a l'esquerra era per salvar els blocs de pedra  que havien caigut al riu.


El paisatge era molt impressionant voltat de roques i de verdor, era curiós veure els pins que eixien d'entre les roques. El riu ja tenia aigua, era el barranc de la Coscollosa, era l'afluent més cabalós del Matarranya, al riu hi havia passeres de troncs, ens anaven molt bé per quan duia aigua  poder costejar-lo. Les parets del riu a poc a poc es van anar  tancant, no hi havia més pèrdua que seguir el curs del riu. Vam arribar als estrets, les parets es van tancant, quan ho veies de lluny arribava un moment que semblava que s'ajuntaven formant un atzucac,  evidentment no s'unien, eren les gúbies del Parrissal.


Les gúbies del Parrissal
Les parets eren tan altes i tan estret l'espai entre elles que escassament entrava la llum. Vam arribar a la primera bassa, que ens tallava el pas, no es podia passar sinó era nadant. Blai va provar d'anar per la senda del Romeret, i  Pau, Tòfol, Tomàs i jo  ens vam llaçar al pou, evidentment no tocàvem els peus a terra i vam nedar fins l'altra vora. L'aigua, tot i ser el mes de juliol estava molt gelada.


Tàfol va passar amb la seua motxilla i les sabates, nedava amb una mà i amb  l'altra aguantava la motxilla, però els altres no dúiem les motxilles ja que se les havia emportat Blai. Vam creuar la segona bassa. Aquesta  no cobria tant, però la vam passar nedant, després de creuar la tercera bassa ja es veia la llum del final de les gúbies. Com Tàfol havia passat amb la roba va anar pel camí del Romeret a ajudar a Blai amb les motxilles.


Vam començar a patir quan feia estona que no venien ni Blai ni Tòfol. Jo me'n vaig anar, tot   iniciant el camí del Romeret per darrera (una vegada passats els estrets), però vaig pensar que no me'n podia anar descalç per damunt de les pedres. En sentir xiular a l'altre costat de les gúbies vaig pensar que havia de tornar a passar les tres basses per veure si  trobàvem a Blai. Començava a fer més fresca però em vaig llançar a l'aigua, i vaig tornar a creuar les dues gúbies, Blai encara estava a l'inici i Tàfol no havia arribat encara.


Llavors Blai em va explicar que el camí del Romeret era  de difícil accés, era de semi escalada, vam decidir que havíem de passar totes les motxilles. Vam començar per la meua, li vaig donar un fil a Blai i un altre a Tomàs que el va passar per la Motxilla, i jo em vaig posar dins la bassa, amb una mà anava fent córrer la motxilla per dins del fil, m'era difícil empènyer la bossa i nedar al mateix temps,  a l'estil de pegar-li a una picanya però dins l'aigua, amb tot aquest tràfec van caure a l'aigua les botes que també nedaven.


Finalment la vam passar, en eixe moment va arribar Tàfol que no havia pogut passar pel camí del Romeret, ell va passar la resta d'equipatge. Les altres basses no eren tan complicades. D'allí encara ens quedava un trosset, vam seguir sempre el curs del riu, de vegades en cabirons agafats a les parets rocoses, fins arribar al pla de la Mina que era el punt on havíem començat.


Al següent enllaç podreu veure el mateix itinerari al wikiloc amb imatges de la ruta realitzat per un altre grup.( En aquest cas ells segueixen el camí del Romeret).



Pena-roja i Vall-de-roures
Després de deixar el pla de la Mina vam agafar els cotxes i vam anar a Pena-roja de Tastavins, vam visitar l'església, Santa Maria la Major. Vam visitar el poble i vam anar al santuari de  la Mare de Déu de la Font, que es una ermita que hi havia fora del poble camí de Fontespatla, a dos quilometres de Pena-roja.


L'ermita era barroca i darrera de l'ermita hi havia la font que llançava més de 15 brolls d'aigua, hi havia un claustre interior amb arcs. A l'indret ens vam trobar també amb el centre d'interpretació porcí. Aquesta zona del Matarranya tenia especial importància el porc, al centre d'interpretació hi havia tot allò respecte el procés de la matança i transformació, també hi havia el museu lo Masmut, que era un centre on hi havia una exposició permanent dels oficis tradicionals.


Després de descansar vam anar a Vall-de-roures i vam pujar al castell tot i que estava tancat i vam visitar el poble, vam creuar el riu Matarranya pel pont, es veia molt bé la imatge del poble. Hi havia uns xiquets venen mores, desprès vam tornar cap a Herbers.


Itinerari caminat






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada