Caminada per la Marina Baixa

D'Altea a Benidorm.6/2/16

Altea

El dissabte 6 de febrer vam fer  una nova trobada del grup de Caminants per descobrir una etapa del Camí de la Marina Baixa, aquesta vegada organitzada per l'associació Corfoll d'Altea, la vuitena etapa de les 9 que formaven el tram  de la Marina, de Dénia a la Vila Joiosa.

Ens vam trobar a la plaça de l'església d'Altea una bona colla de gent amb ganes de descobrir aquest trosset espectacular de Camí.
Primer vam gaudir una mica dels carrers i vistes d'Altea, un dels pobles més bonics i millor cuidats de la comarca, on al nucli històric miraven cada detall i cada raconet, on l'església ressaltava per damunt de la mar de cases blanques,  que feien contrast en la mar blava.
Primer vam fer una mica de recordatori de la jornada i Ferran ens va fer unes explicacions com a guia de l'etapa.
Amb molt bon dia, bona gent i moltes ganes de gaudir de la companyia i dels paisatges vam començar a caminar.

La serra Gelada

L'Albir
Primer vam seguir acompanyats de la mar, vam  agafar forces per la pujada de la serra Gelada, que la vèiem davant nostre com convidant-nos a pujar. A l'Albir vam fer una petita parada per veure les restes romanes, però estava tancat el recinte i es veia una mica de lluny.
Ens vam cordar fort dels botes i vam  fer la pujada de la serra, entre pins i herbes que  apuntaven l'inici de la primavera,  on els timonets i les altres plantes treien ja les primeres flors. Esbufegàvem per la pendent, però seguíem endavant. Maite i Juan ens deixaven per hui,  per guardar les forces per demà per  la caminada de Calp, els trossos de senda plana ens donaven forces per arribar a la part alta.

Finalment a les antenes vam fer una parada, vam comentar una mica el full de ruta i vam fer un mosset, i  a partir d'ací començava l'espectacle.  En agafar alçada  veiem com  la serra Gelada es barallava amb la mar, i aquesta xisclava sobre els peus dels penya-segats  que queien vertiginosament  sobre la immensitat del blau salat. Algunes illetes afloraven sobre la mar donant nom a llegendes  de gegants que les havien llançades des del Puigcampana a la mar.

Una barreja de sensacions em recorria l'espinada; el plaer  per contemplar les impressionants vistes meravelloses dels espectaculars penya-segats, i descobrir a l'altra banda les serres, que les persones enteses ens mostraven; la serra de la Cortina o  el Puigcampana. Per una altra banda el neguit perquè tot anés  bé, tothom gaudira i ningú prengués mal, amb una mica del regust amarg pel vertigen  que ens donava  la senda en algunes baixades.

Benidorm, gegant de formigó
Més enllà  el gegant de formigó ens mostrava els queixals, i  Benidorm semblava que ens  volgués amagar darrera dels gratacels altius el seu passat del xicotet poble mariner que havia segut.

Després de pujar i baixar el relleu de la serra vam  arribar fins a la pista asfaltada on  definitivament anàvem entrant a la boca del gegant, i  anàvem  formant part del formiguer de persones que anaven i venien desconeixent tal vegada el que hi havia fora d'aquell cau  de gratacels. Com no podia ser d'una altra manera em recordava la cançó Gegant de Formigó del grup de rock Terratrèmol.

Nosaltres però, vàrem anar a dinar, però  semblava que el destí preferia que anàrem a Altea a fer la part gastronòmica, i així va ser, en un immillorable raconet amb bon menjar, bona companyia, bon preu i perquè no dir-ho, una cosa que vaig agrair molt, l'atenció en valencià.

Vàrem recuperar forces després de l'esforç i vàrem iniciar el llibre del Camí a la Marina, on la previsió era, que aquelles pàgines buides les anàrem  farcint de bones vibracions de tota la gent que feia el Camí per la Marina. Ens vàrem acomiadar d'aquella gent tan meravellosa amb la que  hui havíem compartit Camí.

El port d'Altea a la caminada del 5-2-16 abans d'eixir el sol