dilluns, 19 de juliol de 2021

Caminada per la Marina Baixa

D'Orxeta a Relleu 11/2/17

Pel camí del Peix

El dissabte 11 de febrer de 2017 vàrem fer una caminada per la Marina Baixa, vàrem iniciar el recorregut a Relleu, i vàrem seguir en direcció cap a Orxeta. Com sempre, vàrem fer el rogle per explicar el full de ruta, el què era el Camí, i presentar-nos també els i les caminants. Érem un grup boniquet, d'unes 15 persones de diferents comarques; la Marina Baixa, la Marina Alta, l'Alacantí, i com sempre jo de la Plana Alta.

Ens vàrem posar en marxa conduïts per Maria Àngels de Relleu, la qual coneixia la senda. Segons ens va contar ella, anàvem seguint el camí del Peix, que era un itinerari que feien antigament per pujar el peix des de la costa de la Vila Joiosa fins a l'interior, buscant Cocentaina i Alcoi. Coincidia en algun tros amb el camí de Sant Jaume, així ho confirmaven les seues marques, amb la fletxa groga i la petxina.


El camí anava transcorrent entre matolls i marges, i ens donava una bona visió de tot l’entorn. Un punt de referència era el Puigcampana, era una gegantina mole de pedra que s’alçava cap al nord, als peus de Finestrat. Des d’aquella perspectiva no es veia l’obertura que li donava el nom, com si es tractés d’un vell campanar de roca.


Anàvem pujant per la senda empedrada, que més enllà es feia pista de terra. Els ametlers estaven al ple de la florida, moment que li donava a la caminada una bellesa especial. Semblava que havien de conjuntar els diferents colors del paisatge; que anaven del blanc de la terra al blanc i rosa de les flors dels arbres, tot i que el cel estava tapat i no ens podia acompanyar amb el seu blau.


Alguns masos vells i mig enderrocats deixaven veure les seues vergonyes, amb els sostres enrunats, però quedava encara dreta l'estructura de les seues parets.

Una manta florida de ravenell es va unir als ametlers florits, acabant així d’omplir l’escena. Era com si entràrem dintre d’un quadre.

Vàrem deixar el camí del Peix per dirigir-nos al pantà de Relleu, el qual seria la perla de l'etapa, tot i que ens havíem de desviar per poder-lo veure. Vàrem aturar-nos un moment per fer un mos i recuperar les forces.


El pantà de Relleu

Va vindre el moment de creuar el riuet, alguns vàrem travessar i d'altres se'n van anar a rodar. En pujar un turó el paisatge se'ns va fondre als ulls, i l'aigua i la pedra s'obrien al nostre davant. Ens vàrem extasiar mirant-lo. Segons ens va contar Maria Àngels el pantà era obra del mateix arquitecte que havia fet el de Tibi i el d'Elx, però aquest era el darrer que feia i va voler millorar la construcció amb el que havia aprés dels altres. El pantà estava molt ple de sediments, per la qual cosa la seua capacitat estava molt reduïda.

Era difícil veure el pantà amb aigua, ja que normalment estava sec, i nosaltres el vàrem trobar en un moment espectacular.

Ací teniu alguns extractes dels panells informatius:

«El Pantà de Relleu era una de les obres d’enginyera civil del segle XVIII millors conservades del País Valencià. Es trobava a la confluència del riu Amadorio i el barranc de la Cova, la presa era del tipus volta-arc, de 30 metres d’altura i permetia una capacitat de 4,337.696 metres cúbics. Va quedar en desús a causa de la construcció d’una presa al terme de la Vila Joiosa durant la dècada dels 50.»

«El Pantà es va començar cap a l’any 1653, quan Felip IV va donar llicència als habitants de la Vila Joiosa per construir la presa, i es va acabar l’any 1776. El pantà permetia el reg de les hortes de la Vila. Tot i això l’estancament de les aigües del riu Amadorio va promoure aiguamolls i alguns focus de paludisme, cosa que va portar a certs sabotatges de l’obra per part d’alguns veïns de Relleu.»

Li vàrem donar la volta per la vora, per poder veure la presa, i en arribar a un xicotet tossal vàrem poder observar com es vessava l'aigua per dalt d’aquesta, i es precipitava al fons del barranc. En caure a l'altra banda, sobre el llit del riu Amadorio, feia un gran terrabastall, em donava calfreds la seua fondària.

Amb una mica de vertigen encara pel precipici vàrem recular fins arribar a la pista planera, per tornar pel camí que havíem vingut, i després desviar-nos cap a Relleu.



Relleu

Sota la llum de l'aixama

En arribar a Relleu vàrem buscar el bar «el Cazador», un bar bo i barat on ens vam menjar un arròs caldós i moltes més llamineries, que els i les caminants anàvem engolint per recuperar les energies deixades a la caminada.

Després del dinar Maria Àngels ens va acompanyar a fer una volta per Relleu, era un poble bonic, ben cuidat, que amagava racons encisadors. Molts carrers estaven folrats amb mosaic modern, tot i que no era antic guardava l'equilibri, i li donava al poble una alegria especial.

Vàrem tenir la sort que en arribar a la seu de l'associació cultural l'Aixama ens varen poder segellar l'etapa amb l'encuny de l’entitat. Ells prenien el nom d’un utensili antic, aquest estava fet d’un manoll d’espart sec, trenat amb cordells d’espart verd, formant una tira d’aproximadament un metre de longitud.

Quan es ponia el sol el dia de Nadal, se’ls prenia foc per l’extrem, i se’ls feia girar amb la mà. Aquest era un costum molt antic, vinculat amb un ritual de purificació en la nit màgica dels solstici d’hivern. Tal vegada veure aquest espectacle, podia ser un bon motiu per tornar a Relleu, per fer giravoltar el feix d’espart, mentre espurnejava i dibuixava en l’aire cercles de foc. I així dansar joiosos sota la llum de l’aixama.

Després vàrem poder visitar el museu, el xic ens va fer una explicació, i vàrem veure moltes ferramentes tradicionals dels diferents oficis; els forcats per llaurar, i els atuells i les albardes per carregar a la somera, fins i tot una arna feta d’espart trenat. També hi havia una maqueta del castell i diferents estris antics de la vida quotidiana del poble, així com ceràmica de Manises del segle XVI i diferents troballes. Al museu ens van explicar la importància del treball de l’espart al poble, que ocupava molt de temps a la gent, quan al camp no hi havia tanta faena. D’aquest es feien utensilis per al treball quotidià i també se’n venien.

Després ens va acompanyar a fer una volta pel poble per explicar-nos la seua història, en aquest recorregut hi havia alguns detalls que crec que tenien la seua importància:

Hi havia en algunes façanes algun taulellet ceràmic, majoritàriament feien referència a algun fet religiós, sobretot alguna Mare de Déu. Però hi havia un d’especial, en el qual hi havia tres persones amb instruments fent festa, i a sota posava; «El Convocador», feia pensar amb la tradició de l’anunci d'esdeveniments, acompanyats de música.

Vàrem passar per les restes d’un molí que es trobava vora el barranc, on quedaven algunes parets i una columna. Però un dels elements que més em va sorprendre va ser el llavador, especialment l’espai dedicat a la neteja de la roba, com la pedra ondulada envoltava tot el safareig. En eixir fora, una bassa plena d’aigua completava el conjunt amb una bona vista del poble.

En seguir la visita vam passar per casa de l’Escrivà, amb unes lletres sobre ferro que deien:

«Antiga casa de l’Hort .Me fecit Isidro Soler(1827-1910) Vàrem arribar a un indret que teníem una bona panoràmica dels camps florits d’ametlers, i també del castell de Relleu, encara que sols en quedaven alguns murs. Vaig recordar la caminada que vàrem fer feia anys de Relleu a la Torre de les Maçanes, en la qual vàrem passar per dintre del castell.

En tornar a passar pels carrers del poble, llavors era el treball en forja sobre les balconades el que absorbia les nostres mirades.

Segons ens va explicar el guia: «hi havia el carrer que pujava, que separava antigament els habitatges dels musulmans i dels cristians.» Finalment vam arribar a l'església, tal vegada el que més ressaltava era el treball fet en fusta que reproduïa el poble de Relleu al llindar. Vàrem entrar per veure les capelles i l’altar, i en eixir ens vam fixar en la paret de l’entrada, on la diferència entre les pedres ens marcaven les dues construccions, la part de sota pertanyia a l'antic minaret de la mesquita, i la de sobre era la nova construcció de lesglésia cristiana.

Ens vàrem acomiadar dels guies i del grup, i encara vàrem poder veure el campanar il·luminat, quasi ja fosc vàrem tornar cap a casa.

Gràcies a Maria Àngels per acompanyar-nos i ensenyar-nos tantes coses, i a l’associació l’Aixama per les vostres explicacions.



Pel Camí del Peix


Pel camí del Peix

Pel camí del Peix

Pel camí del Peix



Imatge del Puigcampana







Impressionant florida de l'ametler i els ravanells


Conreus d'ametlers



Esmorzar a mig camí

El pantà de Relleu













Pantà de Relleu















 Detall de la presa





 El grup de Caminants a Relleu







Un bon plat d'arròs caldós al bar de Relleu

Relleu

 Dinar al bar el Cazador de Relleu







Cúpula i campanar de Relleu










 Detall del mosaic d'un carrer de Relleu


 Detall d'un picaport 


Aixames penjades al cau de l'associació

Detall de l'Aixama

Aixames en foc
El museu




Maqueta del castell de Relleu








La visita a Relleu





Carrer empedrat de Relleu
El molí
Molí a Relleu

Molí a Relleu
Els llavadors
Llavador



Bassa prop del llavador

Bassa prop del llavador


La volta al poble




Carrer de Relleu


 Vista del castell de Relleu

Treball en forja

Balcó treballat amb forja
L'església
Llindar tallat en fusta sobre l'església del poble de Relleu

 Església de Relleu

Interior de l'església de Relleu

Interior de l'església de Relleu

Interior de l'església de Relleu

Església il·luminada

Base de la mesquita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada