dijous, 8 de juliol de 2021

Caminada per la Tinença de Benifassà

 De Bellestar a Bel, la Pobla de Benifassà i Bellestar.7/7/2021

De Bellestar a Bel

Era una caminada de reconeixement, per preparar les que organitzàvem per al 10 i 11 de juliol amb la gent del Camí al  PV, Balma es va animar a vindre amb mi, tot i que sabíem que era més complicada que d'altres que ella feia temps havia fet amb la família.

Vam arribar a Bellestar  on vam aparcar i vam començar l'aventura, el dia va eixir núvol i una mica fresquet, cosa que ens va anar bé per suportar la calor.

Vam baixar per la pista cap al barranquet, un plugim fi va començar a mullar l'herba. Vam seguir un camí de terra que portava a la Pobla i després la carretera, ens havíem passat el camí que portava a Bel, però després de buscar el punt on ens havíem enganyat vaig recular per trobar per on havia d'anar el camí i em vaig tornar a trobar amb Balma, era avançar faena per la caminada del cap de setmana.

Alguns racons del camí empedrat envoltats de carrasques i pins ens engalanaven la mirada, anàvem davallant fins arribar al riu de la Pobla que esdevindria més endavant el pantà d'Ulldecona i el riu de la Sènia.

La costera era forta i anava pujant, zigzaguejant entre els pins, algun tros més planer alleugeria la forta pujada, Balma i jo anàvem rossegant el camí. El bosc era molt tapat  i l'ombra ens refrescava, de tant en tant entre els arbres es visualitzava la vall de la Pobla.


En un dels pins el vesc niava en les seues branques, estenent les seues ales verdoses entre les fulles punxegudes del l'arbre, em va agradar mostrar-li aquesta planta paràsita a Balma.

En un clar del bosc teníem una visió preciosa  del Bellestar arraulit  al seu turonet i dominant la vall.

Vam arribar al coll on el paisatge ens canviava en veure l'altra vessant. Les serralades escarpades  arrapaven  el cel i compartien la germanor dels  profunds barrancs, més enllà hi havia les planes del Baix Maestrat, els pobles costaners de Vinaròs i Benicarló, el perfil de la platja i la mar al fons.  Cap al sud, amagat entre les muntanyes i el cel veiem per primera vegada el poble de Bel, el nostre destí.

La mare i els fills

Vam seguir per la pista, ja més planera mentre ens embolcallava un paisatge majestuós. Després de resseguir una estona la pista, el so dels esquellots i el bram de les vaques ens va posar en alerta. Les vaques ens miraven sense moure's, però sense apartar la vista dels nostres moviments. Va ser en passar el corral quan les vaques amb els jònecs ocupaven la senda i vam haver de vorejar la senda per no molestar-les. Sempre li deia a Balma que les vaques eren animals tranquils, però que  havia de tindre en compte de no posar-se entre la mare i els fills. En notar la nostra presència els menuts corrien cap a la mare per cercar la seua protecció. Havíem d'esperar a que la mare tinguera els seus fills. La mare ens alertava amb un bram fort i una mirada intimidadora. No us apropeu als meus fills o serà pitjor!.

Sense perdre la mirada fixa dels seus moviments, però avançant per la pista, ens vam anar allunyant   de la vaca, dels tres vedells i del ramat.

Una pedra pintada indicava la senda que trencava a  l'esquerra.  Vam deixar la pista i  ens vam endinsar una altra vegada dins del bosc, la senda anava davallant cap al barranc, estava molt desbrossada i neta cosa que feia el camí més fàcil.

Els grans penya-segats afloraven a les vores del barranc, una pedra molt grossa, com un pòdium va ser un pedestal per a Balma, vam seguir per les sendes pedregoses fins arribar a la llera del barranc per fer la darrera pujada. El neguit i la fatiga va augmentar en la persona estimada, cosa que la feia seguir insistint més encara, sense descans  per la intensitat de la pujada.  Vam arribar a un punt després de passar el mas de Cardona on una paleta on ens indicava Bel 2,1km, i una portera. 

En passar la portera vam seguir la pista, vam arribar  a un grup d'arnes amb abelles, no anàvem bé,  ens distanciàvem de la traça,  estàvem al pla dels Domènecs, hi havia alguns bancals on els cards punxosos s'havien apoderat de la terra llaurada.

Finalment em vaig orientar cap a la tanca i un camí empedrat que corria a la vora, de seguida vaig cridar a Balma perquè vinguera, havíem recuperat el bon camí, vam arribar a una espessa pineda on vam dinar amanida de pasta, Balma es va tranquil·litzar i va recuperar les forces. 

Poc després vam eixir de la zona boscosa i  vam passar per una canyada a la vora d'un ramat d'ovelles que s'amagaven totes a l'ombra d'un remolc.

De seguida vam eixir a la carretera que anava de Rossell a Bel i ja sobreeixia Bel a la nostra dreta damunt del turó. Vam entrar a Bel i vam pujar a l'església. 


 Camí de la Pobla

Però hui nosaltres encara havíem de seguir, vam descansar una estona i vam continuar pel camí empedrat cap a la Pobla. Deixàvem al darrera la silueta de Bel, bella per allà on la mirares.

Però el cel es va anar enfosquint, i de sobte va començar a ploure. Les coses es complicaven, ja que les pedres mullades relliscaven i tot es feia més fangós i complicat sota l'aigua. Per contra la calor va baixar i una brisa fresca ens acaronava la cara.

Va haver un moment  de neguit quan ens vam adonar que Balma no tenia la seua motxilla, jo havia de recular corrents sota la pluja  refent la sendera pedregosa per recuperar-la i  tornar sa i estalvi al lloc on ens trobàvem, i així ho vaig fer. En haver superat el repte vam seguir caminant, aquells dos quilometres últims es feien pesats.  Vam arribar a la llera del riu, ara ens havíem de barallar amb els cudols esmolats per l'aigua.

Finalment vam arribar al punt on deixàvem la rambla i la Pobla es presentava majestuosa al nostre davant. Balma no podia més, vam arribar als llavadors, que era el primer aixopluc al qual ens podíem arrecerar,  Balma va poder descansar a un lloc segur i sec, mentre jo iniciava el camí cap al Bellestar, que era el poble on teníem el cotxe.


Camí del Bellestar

Vaig creuar el poble per davant del bar on algunes mirades desconfiades em travessaven de dalt a baix,  però era normal, un foraster vestit amb aquella capa com un pelegrí feia dubtar a qualsevol persona de seny.

Vaig seguir per la senda desbrossada i agradable als peus i  de seguida Bellestar ja apareixia dalt del turó a l'horitzó. La pluja s'havia calmat i de seguida ja refeia camins coneguts i pujava la darrera costera del poble del Bellestar, pujava al cotxe i tornava cap a la Pobla per trobar-me amb Balma. Va pujar al cotxe, i tot i que ens va costar una mica eixir de la Pobla pels carrerons estrets i costeruts, prompte ja estàvem camí de casa, després d'un dia ple de vivències. 

Bellestar

El Bellestar


 El Bellestar

Església del Bellestar

El Bellestar

Camí de Bel



Un aixopluc de pedra





Sota el fullam del carrascar



La Pobla de Benifassà

Pins trenats per l'heura

La senda com un fil de terra

Cingles i penya-segats

Pare i filla

 Vesc a sobre el pi

 El Bellestar al mig la vall

Rossell i a la llunyania la mar

Com una taca veiem Bel

 Entre argelagues i roquissars

Al fons la mar






La llarga pista

Sédum florit entre les roques



Balma damunt la roca



Mas de Marco

El darrer barranc






La costeruda pujada


 El mas de Cardona


bosquet on vam dinar

 Bel

Bel

Hortet a l'entrada de Bel
Bel
Arribem a Bel

 Bel


 Font a Bel

 Bel

 Bel

Casa de la Vila de Bel

 Carrer principal de Bel

Pujada a l'església de Bel

 Bel

Porta romànica de l'església de Bel

 Campanar de Bel

 Rellotge de sol a Bel

 Detall de la porta romànica de l'església de Bel

Bel

Camí de la Pobla
 Eixim de Bel

Antics bancals 


Marca de la ruta pels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà


Indicació de la coveta fumada de Bel

La Pobla de Benifassà

Llavadors de la Pobla de Benifassà



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada