Ensumant la terra: Caminada per la Ribera Alta

dissabte, 25 de desembre del 2021

Caminada per la Ribera Alta

De Sumacàrcer a Antella i Gavarda. 19/12/21

Els dies de l'any s'anaven escolant i ens apropàvem a les portes de Nadal, la darrera caminada de l'any sempre era especial, era un acomiadament d'un cicle, d'un any complicat per la situació incerta que no se n'anava. Una caminada d'aigua de riu, de camins de Ribera, de trobada amb els amics i amigues per fer un trosset de Camí. Una vall que encara no havíem descobert i desitjàvem gaudir d'ella; la Vall Farta.

Coneixia des de menut els miracles famosos que Sant Antoni solia fer per Gavarda i eren tan meravellosos que els romanços havien travessat valls i pobles i havien arribat fins a la marjal de Castelló de la Plana on solíem cantar-los.

Vam arribar a Gavarda, al nucli vell, perquè la història d'aquests pobles va lligada al curs del riu Xúquer, a la seua aigua i a les seues riuades, a " la Pantanà", ja que en rebentar-se la presa de Tous l'any 1982 l'aigua empresonada va baixar amb fúria pel riu i se va emportar al seu davant com un allau tot el que va trobar pel mig i al poble vell de Gavarda encara hi queda l'empremta d'aquella catàstrofe. Tot podria ser un miracle de Sant Antoni de Gavarda intentant complaure algun desig d'algú que demanava aigua al poble.

Nosaltres però, vam deixar els cotxes a la plaça Major de Gavarda, vam fer cap a Sumacàrcer, Suma, com li diuen a la comarca. Per diferenciar-lo d'un altre poble de la vora que ja li diuen Càrcer.

Sumacàrcer

En arribar a Sumacàrcer, vam baixar dels cotxes, ens va abduir el riu i vam estar una estrona embriagant-nos del paisatge, recolzats a la barana, amb el riu a sota com un braç que vertebrava el territori, al fons el Massis del Caroig ens convidava a travessar la vall i caminar més enllà buscant la Canal de Navarrés i la vall de Cofrents.

Ens vam trobar a la plaça Major de Suma, vam fer el rogle, la presentació del Camí i vam explicar el full de ruta del dia, parlant dels miracles dels sants, ens van contar que el Crist de Sumacàrcer feia anar el riu al revés. També vam parlar de la gran importància del riu que va tindre al llarg de la història, per tenir barca i peatge en 1431, i la rellevància que va tindre el riu a Suma per la relació entre Castella i el País Valencià.

Al centre del poble senyorejava el palau dels comtes d'Orgaz (s.XV), palau renaixentista convertit actualment en ajuntament, que absorbia les nostres mirades. Vam fer un primer intent de fer la pujada al castell de Sumacàrcer, on hi havia l'antiga ubicació del poble, i al peu del castell encara hi romanien restes de poblament de l'edat del Bronze i dels ibers, anomenat castell de Pena-roja o castell de Sumacàrcer. Va ser abandonat al segle XIII i es va produir el trasllat de la població a la vora del riu Xúquer, comptava amb un permís per ser reconstruït al segles XIV.

Vam deixar l'església i vam eixir del poble per la vora del riu, però el dia ennuvolat i trist, la vista de la pujada al castell i l'altura de les restes de les muralles i torrasses va enterbolir la vista dels caminants i ens va fer replantejar la pujada, i tots i totes van preferir deixar la pujada al castell per una altra vegada i hui aprofitaríem per iniciar el camí cap a Antella.

Camí d'Antella

Vam creuar el pont i Suma es quedava al nostre darrera, una bella estampa amb el riu, l'església i el poble de fons anava formant part d'un conjunt urbà, al fons del riu sobre l'aigua clara un estol d'oques s'apropava a nosaltres, tal vegada estaven acostumades a que dels desconeguts vianants ploguera pa i menjar i il·lusionats venien a provar sort.

Nosaltres vam creuar el pont sobre el riu Xúquer i de seguida les nostres passes van anar rossegant la fèrtil vall Farta, vestida de tarongers i mandariners, carregats de fruita dolça que penjava esperant la collita com un alliberament i un alleugeriment, per iniciar el cicle de la propera temporada.

Recordem la vall com ha anat canviant de vestit al llarg dels anys, del lli, al cep i la morera, a l'arròs del segle XIX i la taronja a principis del XX. Al secà del terme l'omplien la garrofera i l'olivera.

Al darrera anava quedant aquell dia gris, però la tempesta s'aguantava sense esquitxar-nos de fang i de pluja. Com una maqueta s'enlairava Suma a la falda de la muntanya, coronada pel castell de la pena-roja. Anàvem endinsant-nos per una xarxa de camins de tarongers, acompanyaven als vials algunes sèquies de dimensions descomunals que zigzaguejaven buides entre l'arbreda.

Després vam gaudir de la vista del riu que s'eixamplava en regolfar l'aigua pel proper assut d'Antella, malauradament el camí es va fer carretera, enyorava mullar-me els peus amb senda de terra a la vora del riu. trobar una via ombrejada per pollancres i àlbers i bosc de ribera, però ens havíem de conformar amb el que hi havia, el riu, la carretera i alguns canyars que creixien al caixer. Vam guaitar en un portell del paisatge on teníem una bona visió del riu entre mig d'uns tarongers.

Uns quants ens vam avançar, però veiem que la resta no venien, que passava? s'havien quedat mimetitzats per la vista del riu i els horts de tarongers? Al cap d'una estona quan van arribar ens van contar que Lluís li havia caigut el paraigua dins les profunditats de la sèquia i van haver de fer peripècies pe recuperar-lo, quines aventures ens portava la vida.

Ara seguíem la carretera, no era massa transitada i això ens feia confiar-nos per anar per la voreta del riu, per poder gaudir de la vista de les seues corrents. Alguns caiacs solcaven el riu a gran velocitat. A la llunyania guaitava la casa de les Comportes d'Antella i el poble es retallava al darrera.

La casa de les Comportes i l'assut

Vam seguir caminant fins a la casa de les Comportes i l'assut, vam escorcollar cada racó i cada perspectiva del paisatge. Vam baixar fins a la vora de l'assut gaudint de la companyia del riu, allà es partien la sèquia reial i el riu Xúquer, les grans comportes de la casa regolfaven l'aigua i donaven eixida a la gran quantitat d'aigua quan l'agricultura o el perill per inundacions ho feien necessari. A la vora el Xúquer seguia el seu curs saltant entre els joncs i els canyars per seguir cap a terres mes baixes i unir-se amb el riu Albaida i arribar a Alzira i els pobles de la Ribera Baixa.

Vam seure a les escales de l'assut per esmorzar del que portàvem al saquet i parlar d'Antella i els seus elements més importants.

Antella

L'etimologia del seu nom ens parla que ve de la forma llatina Antae, que significa "Barrera", va anar derivant en els següents topònims, Antae, Anticula, Anticla, Antilla, i finalment Antella i que significa, lloc on acaba el camí. El poble es troba entre el riu Xúquer i la serra de Martés, hi ha les primeres referències en les restes d'un poblat iber, hi ha restes d'una muralla i restes de ceràmica. En la fundació àrab trobem el poblament anomenat Xàrquia. A l'església de la immaculada concepció trobem els fonaments de l'antiga mesquita.

Pel que feia a la casa de les Comportes on ens trobàvem, les comportes deixaven passar l'aigua del Xúquer a la sèquia reial, construïdes l'any 1732, la casa de la comunitat de regants va ser arrasada per la Pantanà.

Vam parlar de les festes, els dos moments més significatius i peculiars són la Salpassa, es celebrava durant la Setmana Santa, era el dia que el retor anava passant per cada casa del poble, per demanar els donatius, darrera, els xiquets i les xiquetes anaven pegant a terra fortament amb masses, cridant al mateix temps, "Ous a la pallisa, ous al ponedor, a pega-li garrotades al senyor retor". Els colps tenien l'objectiu de matar els dimonis i els donyets i les figures màgiques.

Segons em conta Olga no recorda que aquesta tradició siga viva, es devia fer antigament al poble però no ha seguit fent-se.

Una altra de les tradicions que s'ha recuperat és la Maerà, és la festa dels ganxers i del transport fluvial de la fusta. Es du a terme a Antella el darrer dissabte de juliol, recuperada aquesta tradició a partir de 2012, la porta a terme l'Associació Cultural Maeros del Xúquer, condueixen entre 4 i 8 tones de troncs fins l'assut d'Antella, un total de 2 km, els condueixen els troncs amb una vara i un ganxo i finalment trauen els troncs del riu amb la força dels animals. A l'enllaç de l'associació trobareu més vídeos d'aquesta tradició.

Després de recordar aquestes tradicions d'Antella vam deixar l'assut i la casa de les Comportes i vam seguir endavant el Camí. Una pedra mig picada amagava les faccions d'una figura humana, vam seguir tot endinsant-nos pels carrers d'Antella, de cases baixes i ben dibuixades, vam arribar a la plaça del Rei on hi havia la casa on es trobaven tots els síndics que regava de la sèquia reial, d'ací el nom, la plaça es va construir perquè els carros pogueren entrar al corral de la casa.

Després vam seguir fins la plaça del poble, on hi havia l'església, un pany de cases amb reixes antigues em van fer aturar l'atenció, al centre una font engalanada amb pasqüeres, a la banda del sud la torre àrab sobreeixia de darrera de la casa. La nostra inèrcia ens va fer buscar un carrer per apropar-nos més a la torre i vam preguntar a una dona que passava, aquesta ens va dir que la torre es trobava incrustada dins la casa, segons ens deia la Viquipèdia la torre àrab era l'últim vestigi del que va ser el castell casa pairal del senyor territorial d'Antella. Al segle XIX va ser presó, antigament podia ocupar tota la illa, però ara està encaixada al mig de cases particulars que han anat ocupant el vell casalici.

Després d'escorcollar cada racó per traure qualsevol detall a la torre, vam seguir el carrer per eixir del poble i seguir cap a Gavarda, quan els edificis van minvar de la nostra vista, cap al nord una creu dalt d'un turó ens mostrava la muntanyeta anomenada la creueta Alta. En arribar a la carretera hi havia una rodona que tenia unes lletres llustroses que posaven Antella, però vora les lletres algun conductor havia vist poc útil la rodona i havia entrat deixant al darrera una llera de senyals i panells fetes en mil trossets.

Camí de Gavarda

Vam seguir el camí cap a Gavarda, ara anàvem entre tarongers, vam arribar a la sèquia reial del Xúquer, que en aquest moment estava eixuta i mostrava la seua ampla llera, sols un regalim amb bassals escampats per l'aigua de la pluja, poques sèquies he vist d'aquestes dimensions, on qualsevol sèquia major es quedava com un reguer o sequiol raquític. La vam creuar pel pont de la sèquia reial i vam seguir per un camí entre tarongers.

El dia seguia gris i tapat, però es mantenia sense ploure, els horts estaven enfangats però no embassats, s'anaven alternant els tarongers i els caquiers. A l'horitzó es veien taques intenses de granissat carabassa, eren les collites que restaven als arbres dels caquis, les despulles que no s'havien pogut salvar, tal vegada una empresa que ja havia tocat sostre i ja veiem algun camp on s'havien cansat de treballar-los i perdre diners i es veien els caquiers passats pel foc. Quin seria el proper convidat?

Vam seguir degustant el paisatge de tardor amb els caquis que engalanaven amb la tristesa dels llauradors, de veure la collita a l'arbre després d'un any de treball, per l'advocació dels vianants que ens deixaven bocabadats de veure els arbres florits de fruits sense fulles, d'un carabassa cridaner esclatant en bombolles arreu del brancam, omplint a borbotons cada racó del camp.

Vam arribar als llavadors de Gavarda i al poble vell acabàvem el nostre recorregut, l'església tenia el sant a la part de dalt del campanar.

Vam anar a pels cotxes que teníem a Sumacàrcer i en tornar vam celebrar el dinar de Nadal, vam compartir torró, polvorons, massapans i fruits secs, coques i pastissos, rollets, confits i coques fines.

En acabar de dinar vam cantar les nostres cançons, la Malaguenya de Barxeta, vam fer els honors als miracle de Sant Antoni de Gavarda amb els seus gojos.

Sant Antoni de Gavarda

Sant Antoni de Gavarda feu un miracle en Antella

Una "aguela" caigué al riu sinó la trauen s'ofega

i un geperudet que al sant s'aclamà,

li va eixir la gepa darrera i davant.

Un xiquet anava a escola i feia un aire molt fort,

li va caure una rajola i el va deixar quasi mort

sa mare plorant s'aclamava al sant

i el pobre xiquet es mor a l'instant.

Carretera amunt anava un carro molt carregat

els animals no estiraven i el carro es queda estacat

Pare Sant Antoni tragueu-me d'ací

i si no van homes encara estava allí

Eren les festes d'Antella i un jònec es va escapar

Una "aguela" se'l veu vindre i al sant es va aclamar

Pare sant Antoni lliura'm de la mort

i d'una trompà la fot dins d'un hort.

Trenant paraules

Núvols de caquis, que engalanen la vista, faena constant, de fer fruir la terra, del treball diari, la trista bellesa, del jorn mal guanyat, perdut al brancam, arbres de Nadal, pel plaer dels caminats. El riu és vida, riquesa i treball, però si es trenca la presa, de l'aigua reclosa, enfurida ella baixa, la vall Farta es fa mar, una onada immensa de Tous es desplega, s'emporta la terra, arranca les cases, deixant al darrera un toll de misèria. Refeta la presa, i el temps que ja passa, deixant aquell any, un malson en la història. Un record que en la gent, que va viure aquell dia, i va veure perdudes, cases i collites, va veure ofegades il·lusions i esperances. De la por que s'esgalle novament la presa, i tornem a ofegar-nos, perdent pertinences.

La sèquia reial, porta l'aigua del Xúquer, per regar de riquesa, de la nostra Ribera, per inundar arrossars, cap a Sueca i Cullera. Hui la veiem eixuta, amb la panxa resseca, no es dia de tanda, es dia d'espera, un dia humit, per desfer la sequera. Nadal a la porta, i l'any que s'escola, dia a dia que passa, un dinar especial per acomiadar les vivències, compartides amb gent, que s'estima la terra, que s'estima la vida. L'any vinent tornarem, a refer nous camins, per les nostres comarques, amb la il·lusió renovada, per conèixer a gent, pobles i cultura, per compartir emocions dinars i cançons.

Hui no hem arribat al poble nou de Gavarda, fet després de la Pantanà, deixarem per una altra vegada la visita de l'altra Gavarda i l'estructura napoleònica que conserva a la vora. Després del dinar i cantar les cançons ens vam acomiadar i vam refer el camí cap a Castelló de la Plana.

A l'enllaç podreu trobar la traça de la caminada.

Gavarda, nucli vell