A l'alba des Cubells
Em vaig alçar a les set del matí i vaig escriure una miqueta la crònica d'ahir, després vaig despertar als meus companys i companyes i vaig eixir a esmorzar. Les monges eren matineres, ja ens havien preparat una taula amb llet, cafè, embotit, pa amb tomata, oli, galetes, etc. Tot un festí per omplir el pap i tenir forces per el dia que ens esperava de sol i asfalt.
Aquest matí les monges feien silenci però una d'elles va eixir amb el radiocasset, i ens van dir que posaven música tot i que elles estaven en silenci. Clar, em vaig imaginar que posaria música clàssica, però llavors van començar a sonar cançons religioses que parlaven de l'amor a Déu. La situació ens era graciosa; aquelles cançons, les monges traginant en silenci, i nosaltres mirant-nos la situació i aguantant el riure per sota del nas. Poc després la premsa va arribar a les portes del convent, i ens esperava fora per fer-nos una entrevista.
Primer vam acabar d'esmorzar i després vam eixir fora, vam parlar amb el diari d'Eivissa, que causalitats de la vida la fotògrafa era de Castelló de la Plana. Hui ens separàvem Sandra i Lluís, que havien de parlar amb el Consell Insular i el Govern Balear, per presentar-los el Camí, i Sílvia David i jo ens quedaríem fent la ruta des Cubells fins a ses Salines.
Les darreres explicacions de les monges
Pel matí ens vam retardar molt, perquè Àngela, la monja, va començar a explicar-nos coses, va tornar a parlar de les virtuts del pare Palau, que era d'Aitona (Segrià) i feia missions per ses illes.
Ens va mostrar un gran plànol a l'entrada on estaven totes les rutes que el capellà havia fet per Eivissa.
Ens va parlar del pelegrinatge de les monges i el fundador a es Vedrà. Ens va dir que antigament les monges pujaven al cim però ara estava prohibit, com el pare Palau havia meditat dalt des Vedrà li tenien molt de fervor. Ens va parlar del poblat púnic de cala d'Hort i que les barques eixien de cala Vedella a les 12, però es podia parlar amb el barquer per variar l'horari. Des de cala d'Hort donaven la volta a es Vedrà. Fins i tot ens va facilitar també els telèfons del barquer.
Per variar hui agafaríem tot el sol, feia una hora que hauríem d'haver eixit, ens vam acomiadar de l'Àngela i la Flora i vam iniciar el camí.
Iniciem la marxa cap a Punta de Porroig i Vila
Ens vam dirigir cap a Sant Josep de sa Talaia, era una carretera asfaltada, ens envoltaven alguns camps de conreu; especialment bancals d'ametlers, garroferes, i també algunes pinedes de tant en tant. A les ombres dels pins aprofitàvem per descansar de la calitja del sol.
Ens vam topetar amb un cartell que posava Vista Alegre, vam arribar prop d'una urbanització i vam preguntar a un home que venia amb la moto. Pràcticament abans de començar a parlar ja ens va dir: "a mi me hablan en español". Si no vols brou dues tasses!, maleits imperialistes intolerants.! Li ho va preguntar la Sílvia que no tenia massa problemes amb aquest tema. Vam seguir les indicacions que ens va donar.
Així va ser, vam passar primer les dues casetes, i després vam anar per un camí que vorejava un barranc molt profund, fins arribar a baixar la carretera a la vora del barranc. Finalment vam baixar fins arribar a una caleta que era la desembocadura del barranc. Però en veure que la caleta no tenia eixida vam tornar a pujar per l'asfalt. En aquest moment es van ajuntar; la forta costera, l'asflat, i el sol radiant. Vam passar un moment feixuc, però vam superar la costera i vam arribar a Porroig i punta de Porroig. Per un moment ens vam allunyar de la carretera i ens vam aturar un moment per veure el paisatge. Vam poder comparar la panoràmica que visualitzàvem de la realitat respecte el plànol, del cap Negret a la punta de Porroig, es clar que en la realitat la platja estava engalanava amb moltes hamaques i gent que prenia el sol.
Ara ens allunyàvem per un moment de la mar i creuàvem la punta de Porroig per l'interior. Ací hi havia més urbanitzacions, tot i que encara hi havia pinars, el turisme de sol i platja abundava més que al nord-est de l'illa.
Vam guaitar a les caletes de punta de Porroig i es Jondal, i després per una carretera a mà dreta vam deixar es puig des Jondal. Aquesta vegada els tres ens hauríem d'apanyar, sobre el mapa anàvem decidint els camins. Vam passa per sa caleta on ens va dir Mariana que parava l'autobús des Cubells. Ara vam tornar a eixir a una platja tota plena de pedres, hi havia la possibilitat de banyar-nos però finalment no ho vam fer. Vam preguntar per ses Salines, i ens van dir que encara quedaven dues hores, Lluís i Sandra estaven a la visita de ses Salines, nosaltres no hi podríem acudir i vam anar directament a l'aeroport.
La pista es va fer llarga, era una carretera que anava pel costat de l'aeroport on els avions anaven entrant i eixint, vaig gravar alguns avions en les seues maniobres. Ara entenc allò que ens van contar en Pau de les vint-i-cinc mil persones de pas per dia en una illa de cent mil persones. Una vegada dins de l'aeroport vam descansar i vam agafar l'autobús cap a Vila, on havíem quedat amb Sandra i Lluís. Una vegada retrobar-nos amb ells a Vila vam comprar fruita a una parada del mercat i vam dinar a una plaça, ells es van comprar entrepans i jo encara tenia pa i fuet. Després vaig anar on hi havia la casa natal de Joan Castelló Guash, escriptor costumista que va nàixer el 15 de març de 1911 i va morir el 15 de març de 1984.
El comiat d'Eivissa
Després vam anar a casa Mariana i Isaac i ens vam poder dutxar i descansar. David, Sílvia i jo vam anar a casa Jordi a deixar les coses i vam quedar per la nit a Santa Gertrudis de Fruitera. A l'endemà deixaríem Eivissa i aniríem cap a Formentera.
Dins de l'illa les distàncies eren relativament curtes, ja que tot estava molt a prop.
Primer vam sopar un entrepà al bar amb els amics i amigues del Camí d'Eivissa i els companys i companyes amb els quals havíem compartit aquesta aventura. Després vam seguir fent algunes fotos per al record amb tota la gent que ens havia ajudat a fer possible aquest viatge.
Alguns caminants vam dormir a casa Jordi. A sa casa tenia un cartell on hi havia representats els personatges mitològics dels Països Catalans.
Mitologia dels Països Catalans
Anima de la mar, Berruguet, es Bogiot, Bruixa,
Dona d'aigua, Drac, Filisteus, Rotllà, Tombatossals,
Sirena( Columbretes, Medes),
Simiot, Serpent, Rabosa de tres caps ( Baix Ebre),
Pare llop, Puigmal (guardava el bestiar).
A Eivissa el personatge mitològic tradicional era el Berruguet. Com els follets domèstics d'altres contrades el Berruguet eivissenc vigilava de nit que tot hagués quedat net i endreçat, si no era així escarmentava la mestressa de la casa a surres. Tenia cura del bestiar i trenava les crins dels cavalls amb una extremada habilitat i refinament, solia viure a la cisterna on es guardava l'aigua de la casa.
Vaig dormir al sofà de casa Jordi, a l'endemà canviàvem d'illa i coneixeríem Formentera.
A la galeria de fotos de la web del Camí podreu trobar algunes fotografies.
Tanquem el cicle del viatge a Eivissa
Durant aquests sis dies hem fet la volta a l'illa d'Eivissa. Tot va començar a Dalt Vila, i durant aquests dies hem conegut gent que ens ha ajudat i ens ha explicat infinitat de coses, hem escoltat moltes històries, hem tingut vivències inoblidables, hem trepitjat cales, platges, camins i pobles. Hem tastat la gastronomia, hem descobert paratges naturals, hem contemplat les postes de sol, hem descobert la cultura popular, hem compartit les reivindicacions de la gent. Hem descobert l'essència i els racons més amagats de l'illa. Hem cantat i escoltat els grups que havien fet de la tradició música, com Uc.... i hem encetat un camí que encara és ben viu.
En aquests moments, l'onze d'abril de 2020, quan estic escrivint aquestes ratlles, tancat a casa pel confinament per la pandèmia del coronavirus, després d'haver passat vora quinze anys d'aquest meravellós viatge, agraesc molt haver-ho escrit i haver fet les cròniques detallades manuscrites. Ara tota aquesta informació que em trobo a les mans és un tresoret que vull compartir amb les persones que aprecieu i compartiu un sentiment d'estima i de valoració de la nostra cultura.
 |
| Etapa es Cubells Dalt Vila |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada