dimecres, 22 de maig del 2019

Caminada pel Baix Maestrat: de Benicarló a Vinaròs. 17/2/2019

Les carxofes com a present
Ens vam trobar a la vora de la mar de Benicarló una colla de caminants, un grup de gent vinguda de diferents comarques, tot i que  també hi havia gent del Baix Maestrat, especialment de Benicarló i de Càlig.

La caminada estava organitzada per Aurora, i els nostres guies eren els companys de l'Ateneu de Benicarló; Manu i Carlos. Ens van donar  una sorpresa abans de començar el dia. Els nostres amics van vindre a rebre'ns amb dos caixons de carxofes.  Eren les  delícies de Benicarló, que les repartiríem entre els caminants. Ara les vam deixar al portaequipatges d'un cotxe per donar-les a la tornada.

Benicarló
Vam començar a caminar cap al centre de Benicarló, pel camí Manu i Carlos ens anaven contant peculiaritats del poble. En arribar a la plaça de l'església ens van donar la benvinguda les dues estàtues de llaurador i llauradora amb el cabàs de carxofes,  i de fons hi havia l'església i el campanar, apartat de la capella, fadrí com el de Castelló.


La visita pel poble
Vam anar a la plaça de l'Ajuntament  on ens estava esperant un bon esmorzar i el regidor de cultura de Benicarló.  En eixir  del bar vam seguir fent el viatge pel patrimoni del nucli antic guiats per  Francesc. Una de les anècdotes va ser que  durant la guerra civil,  per la protecció dels quadres del museu del Prado de Madrid, en la seua fugida cap al nord, un dels quadres es va enganxar i  va quedar malmès, i encara ara té la nafra com a record d'aquell moment del seu pas per Benicarló.


En passar per un carrer, una porta antiga ens va fer aturar-nos, tenia gravada una inscripció en àrab, tot i que com ningú dels presents teníem coneixement de la llengua no vam poder desxifrar-la.
Vam passar per l'antiga presó, vam tenir sort de poder visitar-la. La pedra freda i la poca llum ens transmetia la por i la desesperança dels que per allà havien passat.




Ferum de sarments
Algunes cases modernistes destacaven d'entre la resta, que eren com perles precioses que creixien entre la mar d'edificis. Abans d'acabar el recorregut urbà vam entrar a un antic magatzem restaurat. A part de l'estructura de l'edifici ens va sorprendre el seu ús antic, ja que ens transmetia un capítol molt important de la vida oculta de Benicarló: la importància del conreu de la vinya i la comercialització del vi. Abans de la vinguda de la fil·loxera a les nostres terres molta part del paisatge conreat era plantat de vinya i  aquesta era el motor econòmic de la zona.



Els carxofars vora mar
Després d'aquell recordatori de la importància vinícola de Benicarló vam començar el recorregut cap a Vinaròs. Primer anàvem acompanyats de la mar que ens reflectia aquell blau intens,  després ens vam endinsar  per alguns xalets i alguns horts, de seguida vam veure  els carxofars ufanosos, van parlar-nos de l'estrella de Benicarló, era la festa de la carxofa  on el poble feia homenatge a aquesta meravella. Feia goig caminar amb la primera caloreta primaveral per vora dels carxofars i colars que es fonien amb el blau de la mar.



Després d'Aiguaoliva
Vam arribar al barranc d'Aiguaoliva que separava els termes de Benicarló i Vinaròs. El barranc no arribava a la mar i es quedava una llenca blava que s'endinsava cap  a dintre  de la terra.   Unes piteres a la vora de la mar es clavaven en el cel com arpons  espinosos que volien ferir el blau celestial. Una altra escena va ser la dels cormorans,  que descansaven sobre una pedra  en el rocam de la vora. Vam passar per la vora d'una sènia restaurada, ressaltaven els catúfols  de ceràmica per recollir l'aigua.



Vinaròs
Vam arribar al monument del set, vam agrupar-nos al seu voltant  i ens vam fer una foto a la  vora del numero elegit.
Vinaròs es veia a la llunyania i de seguida ressaltava el mural amb la  la cara de Carles Santos, l'artista vinarossenc que el seu  poble volia fer-li  homenatge.  La seua imatge pintada a la paret d'una façana es veia des de molt lluny.
En arribar a Vinaròs vam anar al restaurant a dinar. Una paella mixta ens va fer gaudir de la gastronomia comarcal, on es fonia el marisc de Vinaròs i les carxofes de Benicarló, era la fusió dels dos pobles.


La visita 
Després de dinar va vindre  Domènec Fontanet per fer-nos la visita per Vinaròs. Vam passar per l'església amb la façana barroca molt recarregada.  Vam segellar amb l'encuny de la policia de Vinaròs i vam veure les misterioses pintures de l'església. Després vam passar per l'antiga casa de la vila, ens vam aturar davant  de la casa "Membrillera", que era una casa renaixentista de segle XVI.


La desfeta del convent
Finalment vam acabar al convent,  on Domènec ens va explicar la seua darrera història.
Com va ser que un dels polítics del govern municipal va voler tombar-lo per donar-li llum als edificis de davant i fer una plaça. Van poder aturar la destrucció i van salvar una part del convent .
Ara amb les pedres caigudes van refer una part de l'edifici,  es podia veure dibuixada  la silueta d'on hi havia el claustre. Vam tornar a l'església on despuntava el campanar i les pintures misterioses de les parets.
Vam agafar l'autobús cap a Benicarló  on teníem els cotxes i vam tornar cap a casa.
A l'enllaç podreu veure la ruta al wikiloc.

 Els  Caminants amb  les carxofes regalades per l'Ateneu de Benicarló

Passeig de Benicarló, al fons Peníscola

Trobada al llarg passeig de Benicarló

 L'estàtua del llaurador i llauradora amb la cistella de carxofes

 Els llauradors , l'església i el campanar

 El campanar de Benicarló

 Inscripció àrab a una porta de fusta de Benicarló

 La Porta amb  lletres àrabs

 Un carreró  de Benicarló


 El campanar i l'església de Benicarló




 Casa modernista de Benicarló


 Antic magatzem on es guardava el vi

 Fem Camí per vora la mar

 Un hortet a la vora del Camí

Els carxofars de Benicarló, la mar i el cel blau

Les carxofes ufanoses de Benicarló

 Fem Camí a la vora dels carxofars

Les cols es fonen amb la mar

El barranc d'Aigaoliva

 El barranc d'Aiguaoliva

Les piteres  de vora mar es claven com espines al cel

 Fem Camí per vora mar


La mar  es menja la costa que es va solsint als seus peus

 Els cormorans busquen les roques de la vora per descansar


Una sènia restaurada

 El monument del set

 Pintura a un edifici de Carles Santos

 Un bon plat de paella mixta


Dibuixos misteriosos a l'Arxiprestal  de Vinaròs

 Arxiprestal de l'Assumpció amb la façana barroca de Vinaròs


 Ens mirem el campanar

 Arxiprestal de l'Assumpció


  Antiga casa de la vila del carrer Major

 Finestres de l'antiga casa de la vila



Monumental lledoner de Vinaròs

 Antic convent de Vinaròs

 Restes del convent i del claustre


 Restes del claustre del convent.

 Escut nobiliari a l'antic convent de Vinaròs

 Casa modernista de Vinaròs

 Campanar de l'Arxiprestal de Vinaròs

 Església Arxiprestal de l'Assumpció

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada