Les carxofes com a present
Ens vam trobar a la vora de la mar de
Benicarló una colla de caminants, un grup de gent vinguda de diferents comarques, tot i que també hi havia gent del Baix Maestrat, especialment de Benicarló i de
Càlig.
La caminada estava organitzada per Aurora, i els nostres guies eren els companys de l'Ateneu de Benicarló; Manu i Carlos. Ens van donar una sorpresa abans de començar el dia. Els nostres amics van vindre a rebre'ns amb dos caixons de carxofes. Eren les delícies de Benicarló, que les repartiríem entre els caminants. Ara les vam deixar al portaequipatges d'un cotxe per donar-les a la tornada.
Benicarló
Vam començar a caminar cap al centre de Benicarló, pel camí Manu i Carlos ens anaven contant peculiaritats del poble. En arribar a la plaça de l'església ens van donar la benvinguda les dues estàtues de llaurador i llauradora amb el cabàs de carxofes, i de fons hi havia l'església i el campanar, apartat de la capella, fadrí com el de Castelló.
La visita pel poble
Vam anar a la plaça de l'Ajuntament on ens estava esperant un bon esmorzar i el regidor de cultura de Benicarló. En eixir del bar vam seguir fent el viatge pel patrimoni del nucli antic guiats per Francesc. Una de les anècdotes va ser que durant la guerra civil, per la protecció dels quadres del museu del Prado de Madrid, en la seua fugida cap al nord, un dels quadres es va enganxar i va quedar malmès, i encara ara té la nafra com a record d'aquell moment del seu pas per Benicarló.
En passar per un carrer, una porta antiga ens va fer aturar-nos, tenia gravada una inscripció en àrab, tot i que com ningú dels presents teníem coneixement de la llengua no vam poder desxifrar-la.
Vam passar per l'antiga presó, vam tenir sort de poder visitar-la. La pedra freda i la poca llum ens transmetia la por i la desesperança dels que per allà havien passat.
Ferum de sarments
Algunes cases modernistes destacaven d'entre la resta, que eren com perles precioses que creixien entre la mar d'edificis. Abans d'acabar el recorregut urbà vam entrar a un antic magatzem restaurat. A part de l'estructura de l'edifici ens va sorprendre el seu ús antic, ja que ens transmetia un capítol molt important de la vida oculta de Benicarló: la importància del conreu de la vinya i la comercialització del vi. Abans de la vinguda de la fil·loxera a les nostres terres molta part del paisatge conreat era plantat de vinya i aquesta era el motor econòmic de la zona.
Els carxofars vora mar
Després d'aquell recordatori de la importància vinícola de Benicarló vam començar el recorregut cap a
Vinaròs. Primer anàvem acompanyats de la mar que ens reflectia aquell blau intens, després ens vam endinsar per alguns xalets i alguns horts, de seguida vam veure els carxofars ufanosos, van parlar-nos de l'estrella de Benicarló, era
la festa de la carxofa on el poble feia homenatge a aquesta meravella. Feia goig caminar amb la primera caloreta primaveral per vora dels carxofars i colars que es fonien amb el blau de la mar.
Després d'Aiguaoliva
Vam arribar al barranc d'Aiguaoliva que separava els termes de
Benicarló i Vinaròs. El barranc no arribava a la mar i es quedava una llenca blava que s'endinsava cap a dintre de la terra. Unes piteres a la vora de la mar es clavaven en el cel com arpons espinosos que volien ferir el blau celestial. Una altra escena va ser la dels
cormorans, que descansaven sobre una pedra en el rocam de la vora. Vam passar per la vora d'una sènia restaurada, ressaltaven els catúfols de ceràmica per recollir l'aigua.
Vinaròs
Vam arribar al monument del set, vam agrupar-nos al seu voltant i ens vam fer una foto a la vora del numero elegit.
Vinaròs es veia a la llunyania i de seguida ressaltava el mural amb la la cara de
Carles Santos, l'artista vinarossenc que el seu poble volia fer-li homenatge. La seua imatge pintada a la paret d'una façana es veia des de molt lluny.
En arribar a Vinaròs vam anar al restaurant a dinar. Una paella mixta ens va fer gaudir de la gastronomia comarcal, on es fonia el marisc de Vinaròs i les carxofes de Benicarló, era la fusió dels dos pobles.
La visita
Després de dinar va vindre Domènec Fontanet per fer-nos la visita per Vinaròs. Vam passar per l'església amb la façana barroca molt recarregada. Vam segellar amb l'encuny de la policia de Vinaròs i vam veure les misterioses pintures de l'església. Després vam passar per l'antiga casa de la vila, ens vam aturar davant de la casa "Membrillera", que era una casa renaixentista de segle XVI.
La desfeta del convent
Finalment vam acabar al convent, on Domènec ens va explicar la seua darrera història.
Com va ser que un dels polítics del govern municipal va voler tombar-lo per donar-li llum als edificis de davant i fer una plaça. Van poder aturar la destrucció i van salvar una part del convent .
Ara amb les pedres caigudes van refer una part de l'edifici, es podia veure dibuixada la silueta d'on hi havia el claustre. Vam tornar a l'església on despuntava el campanar i les pintures misterioses de les parets.
Vam agafar l'autobús cap a Benicarló on teníem els cotxes i vam tornar cap a casa.
A
l'enllaç podreu veure la ruta al wikiloc.
|
Els Caminants amb les carxofes regalades per l'Ateneu de Benicarló |
|
Passeig de Benicarló, al fons Peníscola |
|
Trobada al llarg passeig de Benicarló |
|
L'estàtua del llaurador i llauradora amb la cistella de carxofes |
|
Els llauradors , l'església i el campanar |
|
El campanar de Benicarló |
|
Inscripció àrab a una porta de fusta de Benicarló |
|
La Porta amb lletres àrabs |
|
Un carreró de Benicarló |
|
El campanar i l'església de Benicarló |
|
Casa modernista de Benicarló |
|
Antic magatzem on es guardava el vi |
|
Fem Camí per vora la mar |
|
Un hortet a la vora del Camí |
|
Els carxofars de Benicarló, la mar i el cel blau |
|
Les carxofes ufanoses de Benicarló |
|
Fem Camí a la vora dels carxofars |
|
Les cols es fonen amb la mar |
|
El barranc d'Aigaoliva |
|
El barranc d'Aiguaoliva |
|
Les piteres de vora mar es claven com espines al cel |
|
Fem Camí per vora mar |
|
La mar es menja la costa que es va solsint als seus peus |
|
Els cormorans busquen les roques de la vora per descansar |
|
Una sènia restaurada |
|
El monument del set |
|
Pintura a un edifici de Carles Santos |
|
Un bon plat de paella mixta |
|
Dibuixos misteriosos a l'Arxiprestal de Vinaròs |
|
Arxiprestal de l'Assumpció amb la façana barroca de Vinaròs |
|
Ens mirem el campanar |
|
Arxiprestal de l'Assumpció |
|
Antiga casa de la vila del carrer Major |
|
Finestres de l'antiga casa de la vila |
|
Monumental lledoner de Vinaròs |
|
Antic convent de Vinaròs |
|
Restes del convent i del claustre |
|
Restes del claustre del convent. |
|
Escut nobiliari a l'antic convent de Vinaròs |
|
Casa modernista de Vinaròs |
|
Campanar de l'Arxiprestal de Vinaròs |
|
Església Arxiprestal de l'Assumpció |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada