dimecres, 22 de maig de 2019

Caminada per la Marina Alta: de Dénia a Xàbia. 7/3/2019

El rodatge del programa 7/3/19
Aquesta etapa l'he feta de moltes maneres; en grup, amb Joan,  sol,  i fins i tot hui, també era una jornada diferent, ja  que era una caminada especial, ja que  faríem el reportatge per al programa de Terra Viva d' À Punt.


Ens vam trobar a l'aparcament del Club Nàutic de Dénia, el grup de caminants i els companys del programa per fer el documental. Teníem clar que  el que hui importava més era fer la gravació per la tele, era el que havíem vingut a fer. Quan van vindre Pasqual i Miquel vam començar. Primer ens van gravar fent el rogle tradicional  i presentant el Camí. Vam dir unes paraules convidant-los a caminar amb nosaltres  i vam iniciar la plàcida caminada per vora la platja de les Rotes.



La platja de les Rotes
Pel passeig hi havia algunes llamineries per als caminants, com era  la ceràmica  amb els poemes de Maria Ibars, que majoritàriament parlaven de Dénia i de la mar. Un parotet estava despistat pel passeig, i Vicent se'l va posar a la mà, era el primer dels milers que omplirien el cel en la nostra caminada. A l'horitzó ja es retallava la muntanya i com un sentinella  vigilant la mar hi havia  la torre del Gerro. 


La torre del Gerro
Vam anar deixant la vora de la mar per enfilar la costera que zigzaguejava cap a la torre. A la nostra esquerra vam deixar el camí de la cova Tallada, cova eixamplada per l'ésser humà per extraure'n l'apreciada pedra tosca per fer moltes de les esglésies de la comarca. Mentre pujàvem la costera anava eixamplant-se la mar als nostres ulls. Al fons de la mar  entre els núvols es podia veure una silueta molt difuminada, era la illa d'Eivissa. Vam arribar a la torre del Gerro, on vam esmorzar.



Les Planes del Montgó
Era una torre de vigilància com moltes altres de les que hi ha escampades pel litoral,  per escorcollar la mar en època medieval per si venien vaixells pirates  que volgueren saquejar els pobles. La forma de la torre, d'ampla base,  era el que li donava el nom. Ens van fer algunes gravacions del reportatge a la torre i vam seguir per la pedregosa senda de les Planes del Montgó.



La vegetació
Teníem el Montgó com a company de viatge, així com un allau de diversitat de flora que s'escampava per tota la plana, hi havia moltes espècies de plantes comuns a molta part de la costa, com el romer, el margalló  i la mata o  matissa, però també  algunes plantes endèmiques, com el card del Montgó.  Teníem la visió de la fantasmagòrica urbanització abandonada que es trobava als peus de la muntanya, que ens donava una escena de pel·lícula de terror.



Els molins de Xàbia
Ens vam esperar a Pasqual i Miquel al punt on acabava la senda i començava  la carretera, i vam seguir el camí cap als molins de Xàbia on milers de parotets omplien el cel, era un núvol que enterbolia la vista. Alguns dels molins estaven restaurats, d'altres havien passat a mans privades. Després vam passar pel convent de la Mare de Déu dels Àngels i  l'àrea recreativa del cap de Sant Antoni, on van gravar a Mayte parlant de les herbes i els seus usos medicinals.


L'àrea recreativa del cap de Sant Antoni
Aquesta zona havia estat devastada per l'incendi  feia uns anys, ara els pins joves feien ja un metre i començaven a donar imatge de futur. A l'àrea recreativa, feia anys, en els primers passos del Camí vam fer un esmorzar amb dolçaina i tabalet per la nostra arribada. Vam seguir per la senda que anava per vora la carretera i seguia fins al far.  Com una maqueta de joguina  es veia el port de Xàbia. Després per la senda que renaix entre les cendres vam davallar cap  al port.



Les petjades del foc
L'incendi havia deixat al descobert antics bancals de pedra en sec esculpits al mig de la muntanya, alguns troncs secs de pins encara jeien a terra fruit de la desfeta. La senda giravoltava la serra  i a la llunyania com si foren una filera de formigues, al mig de la vessant es veien una part del grup  de caminants avançant en mig de la muntanya.

Els grans túnels de vegetació en els quals ens submergíem en temps passats havien desaparegut, el foc, llépol de boscúria ho havia deixat en el record del passat. Però la nova vegetació de pins i matolls, poruga, començava  a pintar de verd el paisatge.



Cap a Xàbia
Vam arribar al port, on es veien els penya-segats de vora mar, vam esperar a Miquel i Lluís per filmar algun tros del reportatge. Vam gravar la baixada al port i nosaltres vam seguir cap a Xàbia, aquesta vegada  en pla i per camps de secà.



Xàbia
Vam arribar a Xàbia, vam passar pel mercat i la monumental església fortificada de Sant Bartomeu. Teníem reservada la taula  al palau, al mateix lloc on feia anys havíem fet l'aplec d'el Camí. Vam preparar el final per al reportatge, el moment d'arribar a Xàbia, en el qual vam acabar cantant la Malaguenya de Barxeta, com no podia ser d'una altra manera.


Vam dinar al Palau amb  les taules  formant un quadrat, de manera que tots i totes ens veiem les cares. Per la vesprada Ximo ens va fer la visita a Xàbia. Vam veure el museu arqueològic  i el nucli antic de Xàbia. Vam veure l'edifici de l'antiga farmàcia.
Ací teniu el reportatge perquè el pugueu gaudir, trobareu el nostre trosset en el minut 21:10.
A l'enllaç teniu la traça del wikiloc amb l'itinerari que vam seguir.


 Eixim de Dénia per la platja de les Rotes

 Un parotet despistat

Platja de les Rotes

Ceràmica d'un poema de Maria Ibars

Roca erosionada de vora mar

Platja de les Rotes


 Vista de la torre del Gerro

 Torre del Gerro

 Torre del Gerro

 El Montgó i la urbanització fantasma

 Fem Camí per les Planes del Montgó

 La torre del Gerro des de les Planes del Montgó

 Les Planes del Montgó , una mar de margallons.

 Antics bancals que ratllen la terra




 El reportatge continua, als molins de Xàbia

 Pels molins de Xàbia

 I de fons........... El vell Montgó

 Entre la terra i el cel, creix el Montgó, tapat pels núvols

 l'àrea recreativa de Xàbia

La senda vora la carretera del cap de Sant Antoni.

La mar brilla vora el port de Xàbia

 Els i les caminants davallem per la senda que va al port

Extasiats pel paisatge espectacular


 Com formiguetes els companys segueixen la senda

La senda travessa la serra

 Xàbia i el port de Xàbia

La mar blava acarona els penya-segats


 El port de Xàbia

Els minúsculs companys davallen la serra

 Els penya-segats del port de Xàbia

 Un bon dinar sempre reconforta

 Xàbia

 Església fortificada de Xàbia

 La visita feta per Ximo,  l'arqueòleg de Xàbia

 El museu de Xàbia

L'antiga farmàcia


 Un carrer de Xàbia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada