El santuari de Lluc
Vam iniciar la caminada a l'aparcament del
santuari de Lluc, tot i que el dia estava totalment tapat i plovisquejava una mica. Tot i això vam impregnar-nos de cada racó, vam anar seguint el
camí Vell de Lluc, vam passar pel
molí de Lluc, on un panell ens explicava la seua història i el seu funcionament. També vam assabentar-nos de la seua importància en l'antiguitat, la seua fundació el 1302 i la seua posterior utilització el 1683 com a serradora de troncs.
Pel alzinars de la serra de Tramuntana
El camí anava seguint grans alzines pintades de verd per la molsa. L’alzinar era molt espés i no deixava entrar la llum, i no hi havia sotabosc. Sota de la frondosa arbreda sols quedava la senda que anava serpentejant per entre la terra mullada per la pluja, les pedres i les soques cobertes per la molsa.
La fi del món
La bellesa del paisatge era immesurable, i el dia, tot i que plujós li donava un encant de conte de fades. Vam arribar al refugi son Amer, vam seguir per camins empedrats i grans alzines d'escorça ennegrida. La senda s'enfilava entre dues roques, però els núvols eren tan espesos que no deixaven veure res més enllà del camí, i amagaven el paisatge que hi havia més enllà del penya-segat. Una imatge em va sorprendre en mig la boira, un arbre sec sobresortia quedant com un espectre d'ultratomba, sol en mig de la immensitat, com si haguérem arribat a la fi del món i el començament de les tenebres.
Un aixopluc
Vam arribar a una xicoteta balma i ens vam aixoplugar, per poder esmorzar sense mullar-nos. Després vam seguir, vam passar per una
era rodona, alçada respecte el terra i farcida de molsa. Ara va vindre una llarga davallada per un camí empedrat, on el mosaic estava ben distribuït al llarg de la calçada.
Caimari i Selva
Vam eixir a la vora d'un barranc al voltant de muntanyes esgarrifoses, després, ja a la plana, vam passar per la part de fora de
Caimari i Selva.
Vaig veure un panell que deia «
El Camí Vell de Lluc per Selva». En arribar a Selva, jo anava darrera, vaig veure que tot el grup anava pels afores del poble, vaig dubtar si seguir per la ruta bona per dintre de la població, finalment vaig seguir al grup.
Inca
En eixir del poble ens quedava el darrer tros d'el Camí, ara el camí ens portava per una pista envoltada de camps de conreus, grans oliveres als marges de pedra, i camps de cereal que verdejaven acompanyats de velles garroferes. Vam passar per un hortet on hi havia carxofes morades. Finalment vam arribar a
Inca, era una població important. Vam dinar al
restaurant Canyamel, vam assaborir delícies tradicionals de Mallorca, vam escriure al llibre d'El Camí i vam segellar l'etapa amb l'encuny del bar.
Per la vesprada vam anar a Selva per visitar el nucli antic, però la pluja ens va fer deixar-ho per més endavant.
Ací teniu
l'enllaç del wikiloc per veure la ruta.
 |
| Antic molí de Lluc |
 |
| Camí de Lluc a Selva, sota les Alzines |
 |
| Caminem entre la molsa i les pedres |
 |
| Alberg de son Amer |
 |
| Camí empedrat de Lluc a Selva |
 |
| La fi del món |
 |
| Una balma per aixoplugar-se |
 |
| Una antiga era |
 |
| Una tanca de fusta |
 |
| La darrera muntanya abans d'arribar a la plana |
 |
| Caimari |
 |
| Caimari |
 |
| Selva |
 |
| Selva |
 |
| Camí de Selva a Inca |
 |
| Oliveres centenàries i pedra seca |
 |
| carxofes morades de Mallorca |
 |
| Campanar d'Inca |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada